El Nobel que va inventar la destrucció creativa li diu a Europa que s'ha destruït a si mateixa

Philippe Aghion ha passat dècades explicant com la innovació substitueix el que existia. El problema és que ara parla d'Europa i el que ha desaparegut no és una tecnologia obsoleta: és la capacitat de fer política industrial. El Nobel d'Economia del 2024 —que comparteix amb Peter Howitt per la teoria de la destrucció creativa aplicada al creixement— va ser a Barcelona convidat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i l'Acadèmia Europaea, que li va lliurar el Premi Hipàtia. El que va deixar anar en l'entrevista amb Ara Empreses és exactament el que les institucions europees no volen sentir pronunciat en veu alta.

La fusió que Brussel·les va bloquejar per por dels trens xinesos que no veia

El diagnòstic d'Aghion és quirúrgic: la Comissió Europea va impedir la fusió Alstom-Siemens al·legant risc de monopoli en el mercat de trens d'alta velocitat. El problema és que el mercat no era tancat: els trens xinesos hi competien perfectament. Brussel·les mirava quotes estàtiques, no dinàmica d'innovació futura.

Ara s'aplica exactament el mateix error a la IA. Europa regula —amb l'AI Act, el GDPR, la Digital Markets Act— però no construeix. «La IA són dades i potència de càlcul. De dades, en tenim moltes; el que ens falta és potència de càlcul», diu Aghion. No és una opinió menor: és el Nobel que va modelitzar matemàticament el creixement basat en innovació dient que el continent ha guanyat la batalla regulatòria i ha perdut la que importava.

Una DARPA europea amb coalició de voluntaris, no els 27

La proposta concreta que Aghion posa sobre la taula no és nova en abstracte, però les condicions polítiques que exigeix sí que ho són: deute europeu per finançar gigafactories d'IA —com es va fer amb els fons Next Generation durant la covid—, però sense esperar el consens dels vint-i-set. Una coalició de voluntaris. França, Alemanya, potser els països nòrdics. El que calgui per moure sense esperar el bloqueig de Budapest o Varsòvia.

La referència al DARPA nord-americà és deliberada. No és casualitat que els models d'IA que dominen el mercat —GPT, Gemini, Claude— hagin crescut sobre infraestructura financiada, en algun punt de la cadena, per capital públic o militar americà. Europa té el talent: «Alguns dels pioners de la IA són europeus», recorda Aghion. Però el talent sense computació és recerca sense producte.

El cas Mistral i per què l'impost sobre riquesa pot matar la pròxima IA europea

Hi ha un fragment de l'entrevista que hauria de llegir qualsevol fundador en ronda de finançament. Aghion rebat l'impost del 2% sobre la riquesa no realitzada que proposa el seu col·lega Gabriel Zucman posant un exemple molt concret: Arthur Mensch i Mistral, la startup francesa d'IA valorada en 12.000 milions d'euros que no genera flux de caixa positiu. Amb l'impost Zucman, Mensch hauria de demanar un préstec o fer entrar l'estat com a accionista per pagar impostos sobre una valoració que existeix en paper.

El problema no és ideològic. És de timing: mentre un fundador europeu gestiona deute fiscal sobre riquesa fictícia, el competidor americà crida a la seva pròxima ronda. Aghion no és contra redistribuir la riquesa —de fet se n'autoanomena socialdemòcrata—, però argumenta que no es pot distribuir el que no s'ha construït.

Barcelona, «hub de coneixement dinàmic»: el compliment que amaga la pregunta incòmoda

Aghion fa una referència explícita a Catalunya: «Barcelona és un hub de coneixement, un lloc molt capdavanter, dels més dinàmics d'Europa. És evident que Barcelona i Catalunya jugaran un paper molt important en la recuperació tecnològica europea.» Probablement la declaració més citada als comunicats institucionals dels pròxims dies.

Però el que no diu és com. La bretxa entre reconèixer el potencial i tenir la infraestructura per materialitzar-lo és exactament el punt cec de tot l'ecosistema. Barcelona té talent, té Pier01, té el MWCapital, té Factorial i Theker. El que no té és computació pròpia ni accés a capital públic de llarg termini sense passar per Madrid o Brussel·les. Per a una startup catalana que vol entrenar models o desplegar infraestructura d'IA, la dependència de cloud americà no és una preferència: és una restricció estructural que cap discurs sobre hubs de coneixement no resol.

Per a les PIMEs catalanes que avui estan digitalitzant-se o movent càrregues de treball al cloud, la dependència d'infraestructura estrangera és el risc que ningú explica a les presentacions de subvenció. Empreses com NovaStack treballen exactament en aquesta intersecció: ajudar les empreses catalanes a construir infraestructura que no depengui d'una sola plataforma ni d'una sola jurisdicció.

El diagnòstic d'Aghion és que Europa ha signat el seu propi declivi industrial en nom de la competència. La pregunta per a l'ecosistema català no és si té raó. És si algú està escoltant.