Quatre anys de Blockchain Awards i Alastria admet que el sector viu de pilots: ara compta qui genera clients

El blockchain porta una dècada prometent revolucionar la logística, les finances i la identitat digital. Alastria, la principal aliança empresarial del sector a Espanya —amb membres que van de Santander a Telefónica, passant per diverses administracions públiques catalanes—, acaba de fer una confessió involuntària en obrir la quarta edició dels seus premis: «El grau de maduresa del sector ja ha de mesurar-se per la seva capacitat per generar clients, ingressos i feina, més que pel desenvolupament de projectes pilot». Ho diu el president, Miguel Ángel Domínguez. I si ho ha de dir ell, és perquè fins ara no era la norma.

Quatre categories, una sola pregunta de fons

Els Blockchain Awards 2026 s'estructuren en quatre eixos:

• Identitat digital descentralitzada: credencials verificables i models de confiança. Aquí el context és rellevant: eIDAS 2.0 i la cartera digital europea estan creant una demanda real que el sector no pot ignorar.
• Tokenització i actius digitals: finançament alternatiu, gestió patrimonial, RWA (Real World Assets). El marc regulatori MiCA ja és vigent a la UE i dóna cobertura legal a molts projectes que fins fa dos anys operaven en zona grisa.
• Aplicacions industrials: logística, trazabilitat, certificació. Aquí és on una PIME catalana del sector agroalimentari, químic o del port de Tarragona pot tenir un cas d'ús que s'aguanti de veritat.
• Sostenibilitat i ESG: la categoria que porta el segell de moda però que, en logística de cadena de subministrament, té implementacions mesurables.

Les candidatures estan obertes fins al 27 de setembre de 2026 i poden presentar-s'hi empreses de qualsevol mida, universitats, fundacions i organismes públics —siguin o no membres d'Alastria. Aquest detall «siguin o no membres» és nou i revelador: els anys anteriors, el cercle guanyador tendía a orbitar les empreses del propi ecosistema de l'associació.

El problema que no diu el comunicat

Que la gala sigui a Madrid el 4 de novembre no és un detall menor. Alastria té el seu centre de gravetat a Madrid i al País Basc, però el gruix de les empreses tech que experimenten amb blockchain en entorns productius reals a Espanya es concentra a Catalunya —especialment en logística portuària i en startups fintech de Barcelona. Que la convocatòria s'obre a tothom però el reconeixement es faci a la capital és un patró conegut.

L'angle crític més important, però, és l'autocrítica de fons: si el president d'una aliança que agrupa les grans corporacions del país ha de recordar al seu sector que l'èxit es mesura en ingressos i clients, alguna cosa ha fallat en la traducció del potencial tecnològic a la realitat de mercat. El blockchain industrial —trazabilitat, certificació, cadena de custòdia— porta anys de «projectes pilot» que mai arriben a producció estable.

Qui hauria de presentar-s'hi des de Catalunya

Per a una startup o PIME catalana, les categories de major retorn de visibilitat real són les d'identitat digital (si es treballa amb eIDAS 2.0 o credencials verificables) i les d'aplicacions industrials (si hi ha un desplegament real en logística o traçabilitat). La categoria de tokenització és la que atrau més soroll però, paradoxalment, la que té menys guanyadors amb impacte demostrable.

Per als equips tècnics que estan implementant smart contracts, arquitectures d'identitat descentralitzada o integracions blockchain en sistemes empresarials, la finestra de presentació —tres mesos fins al setembre— és suficient per documentar un cas d'ús real. Plataformes especialitzades com reddev.es treballen en el nínxol de la implementació tècnica a mida per a empreses que necessiten passar de la prova de concepte al producte en producció, que és exactament el que Alastria ara diu que vol premiar.

La pregunta que queda a l'aire és si la quarta edició dels premis serà la primera en la qual el guanyador pugui dir, sense pudor, quants euros factura gràcies a la cadena de blocs.