La dona que va inventar el "Brussels Effect" adverteix: Europa s'està disparant als peus amb la desregulació

Anu Bradford no és una lobista de Brussel·les ni una buròcrata. És la catedràtica de Columbia que va encunyar el concepte que explica per què Apple, Google i Meta acaben aplicant les lleis europees arreu del món: el «Brussels Effect». Quan ella diu que la UE va pel camí equivocat, val la pena parar l'orella. I el missatge no és gens tranquil·litzador per a qualsevol startup que esperi escalar a Europa.

La narrativa del Draghi que Bradford no compra

El relat que ha guanyat terreny a Brussel·les —"la regulació ofega la competitivitat tech europea"— té un problema de diagnòstic. Bradford ho diu sense ambigüitats: «La desregulación no es el camino hacia la competitividad europea.» El que frena les empreses tech europees no és el RGPD ni la AI Act. És la fragmentació: directives que cada estat transposa com li convé, 27 versions d'un mateix marc legal, i un mercat de capitals tan poc integrat que una startup de Girona que vol escalar ha de trucar a fons de Londres o Nova York perquè a casa no hi ha profunditat suficient.

El report Draghi va donar cobertura intel·lectual als lobbies per demanar simplificació. Bradford reconeix que algunes de les reformes proposades (integrar el mercat únic digital, unió de mercats de capitals) són correctes. El que rebutja és la conclusió: que el problema és la regulació per se, no la seva fragmentació i aplicació desigual.

Musk fora de mercat: una proposta que Bradford defensa sense pestanyejar

L'altra declaració que farà soroll: Bradford proposa que si Elon Musk no compleix les normes europees (DSA, DMA), X simplement hauria de quedar fora del mercat europeu. «No creo que la calidad de vida europea empeore si X deja de estar disponible», diu. I no ho presenta com una mesura punitiva, sinó com l'aplicació lògica de les regles del joc: el mercat de 450 milions de consumidors té condicions d'entrada, i complir-les no és opcional.

La distinció que fa Bradford és quirúrgica: hi ha tecnologies que Europa pot prescindir (X, plataformes de desinformació) i n'hi ha que no (infraestructura de comunicacions militars, sistemes crítics d'hospitals i bancs). El problema és que fins ara la UE ha tractat totes amb la mateixa timidesa.

L'AI Act buida per pressió exterior

La Comissió Europea porta mesos posposant i suavitzant l'AI Act. Bradford alerta que això envia «señales confusas al mundo» sobre el compromís de la UE amb els seus propis valors. Afegeix una capa de context geopolític important: la pressió per desregular ve en part de l'administració Trump, que ha fet de la DSA i la DMA objectius explícits. Però Bradford distingeix: la major part de la simplificació s'ha centrat en RGPD i AI Act, no en DSA/DMA. Ergo, la capitulació no és directament a Washington; és una resposta de pànic intern que barreja simplificació legítima amb erosió de drets.

Què canvia per a una startup catalana

Per a qualsevol empresa tech catalana que vulgui vendre a Europa sense un equip legal per país, el fons de la qüestió és aquest: fins que la UE no passi de directives a reglaments d'aplicació uniforme, el mercat únic digital és una ficció útil per als discursos, no per als contractes.

Bradford demana que la Comissió actuï com a «guardiana dels tractats» i vagi contra els estats que afegeixen variants nacionals. Si ho fa, una startup de Sabadell o de Girona podria operar amb el mateix compliance a França, Polònia i Portugal. Si no, continuarà sent el domini de les grans que poden pagar els despatxos d'advocats.

La transformació digital de les PIMEs catalanes ja és prou complicada sense navegar 27 marcs legals lleugerament diferents. Empreses com NovaStack ho saben bé: la complexitat regulatòria és un dels principals fregaments quan una empresa catalana vol escalar els seus sistemes cloud o IA a altres mercats europeus.

EEUU i la Xina juguen el mateix joc, ara

Bradford tanca amb una observació que hauria de preocupar: Trump ha convertit el govern nord-americà en intervencionista agressiu (participant en Nvidia, demanant repartiment de beneficis com a condició d'accés al mercat xinès). És el model de Pequín, aplicat amb banderes de barres i estrelles. «EEUU está jugando el juego de Pekín», afirma. Si el far democràtic tecnològic s'apaga, Europa no pot permetre's distreure's amb debats de desregulació mentre el tauler canvia de forma irreversible.

La UE té el seu major actiu intacte: 450 milions de consumidors i el poder d'imposar condicions d'accés. La pregunta és si tindrà la voluntat política d'usar-lo, o si continuarà negociant amb ella mateixa.