L'apagada del 28-A era evitable: Red Eléctrica sabia des de gener que la xarxa estava a punt de petar
Quan una empresa perd dades, producció o transaccions per un tall de llum de vuit hores, la primera reacció és assumir que es tracta d'un accident. La segona, si ets una PIME catalana que no va tenir pla de contingència, és culpar-te. Els àudios interns de Red Eléctrica que han aparegut ara a la comissió d'investigació del Senat conviden a una tercera lectura: el sistema sabia. I no va fer res.
Tres setmanes d'avís ignorat
El 7 d'abril de 2025 —21 dies abans de l'apagada que va paralitzar la península Ibèrica— operadors del centre de control de distribució de Sevilla cridaven a Red Eléctrica amb una frase que hauria d'estar emmarcada al despatx de qualsevol auditor de sistemes crítics: "Tenim un problema brutal, tot està molt baix. Ens heu d'ajudar." La resposta de l'operador del sistema espanyol va ser lapidària: "Sí, estem així a tot Espanya."
No era un avís puntual. Era l'estat normal del sistema, reconegut com a tal per qui l'operava.
Les transcripcions d'aquests àudios, als quals ha tingut accés l'ARA i que el Partit Popular ha sol·licitat en el marc de la comissió d'investigació al Senat, mostren que els senyals d'alerta venien de molt abans. Una trucada entre el centre de distribució de Barcelona i Red Eléctrica del 31 de gener de 2025 documenta una oscil·lació de tensió brusca a Esplugues. A la mateixa conversa es mencionen problemes detectats a la central nuclear d'Ascó i la possibilitat que algun grup de generació es desconnectés. La resposta institucional: "Imagino que ho analitzaran tot... a veure què passa."
L'informe europeu ja ho havia dit
L'informe definitiu dels experts europeus —l'últim i el més autoritzat— ja havia conclòs que el 28-A no va tenir un sol culpable. Les empreses elèctriques, les centrals de generació convencional, les renovables que es van desconnectar indegudament, Red Eléctrica i una legislació inadequada: tots van contribuir al col·lapse. Els àudios afegeixen una capa més incòmoda a aquest diagnòstic: part de la cadena de responsabilitat no era sistèmica ni imprevisible, era coneguda i documentada en temps real.
Beatriz Corredor, presidenta de Red Eléctrica, ja va viure la tensió d'aquesta investigació en les seves compareixences al Senat, on el PP —amb majoria absoluta a la cambra— ha marcat el ritme de les revelacions. La batalla política sobre qui era responsable del 28-A no ha acabat. Però els àudios fan difícil sostenir el relat de l'accident imprevisible.
Què implica per a les empreses catalanes
La central d'Ascó (Ribera d'Ebre, Tarragona) i la subestació d'Esplugues (àrea metropolitana de Barcelona) apareixen explícitament als àudios com a punts de fragilitat detectats mesos abans. Dues infraestructures crítiques catalanes en un sistema que els seus propis operadors descriuen com estructuralment inestable.
Per a qualsevol PIME o empresa tech que treballi a Catalunya, la lectura pràctica és incòmoda però necessària: si la xarxa va mostrar senyals de col·lapse durant mesos i ningú va actuar, la pregunta no és si tornarà a passar, sinó quan. Confiar únicament en la xarxa elèctrica per a la continuïtat operativa —servidors, sistemes de pagament, eines de col·laboració, backups— és una aposta que el 28-A ja va demostrar que pot costar molt cara.
Invertir en redundància operativa —cloud distribuïda, backups automatitzats fora de la infraestructura local, sistemes de continuïtat— deixa de ser un luxe d'empresa gran per convertir-se en gestió bàsica del risc. Empreses com NovaStack porten temps acompanyant PIMEs catalanes en la transició a arquitectures que no depenen d'una única font d'energia o d'un únic punt de fallada.
La xarxa va avisar. No va actuar. La pregunta és si les empreses catalanes faran el mateix error.