Apple cobra el 30% de les estafes: el "jardí segur" és un negoci rodó per a tothom

El gran frau de l'App Store no és tècnic: és econòmic. Apple ha construït durant anys el relat del "jardí tancat" com a sinònim de seguretat — i ho ha usat com a argument jurídic davant la Comissió Europea per evitar el sideloading i el DMA. La investigació del Washington Post sobre el top-1000 d'aplicacions per ingressos posa xifres a una realitat incòmoda: Apple guanya diners de les apps que estafa als seus propis usuaris.

48 milions d'euros d'estafes, i Apple n'ha rebut el seu tall

L'estudi analitza les mil aplicacions de la App Store amb més ingressos. Resultat: gairebé el 2% d'aquest top-1000 és algun tipus de frau. Seixanta-quatre milions de persones descarreguen apps pensant que Apple les ha revisat i valida la seva legitimitat. La realitat és que un lector de codis QR cobra 4,99 dòlars a la setmana per una funció que la càmera del propi iPhone fa gratis, i apps de VPN menteixen als usuaris dient-los que han estat infectats per malware per vendre'ls serveis innecessaris.

El total de danys als usuaris arriba als 48 milions de dòlars des que aquestes apps van ser publicades. Apple, per la seva política de comissions, s'ha quedat entre el 15% i el 30% d'aquests ingressos — entre 7 i 14 milions de dòlars, depenent del volum de cada app. No és una errada del sistema: és el sistema funcionant exactament com ha estat dissenyat.

El procés de revisió que no revisa

La dada que fa mal és una altra: dos terços de les 18 apps fraudulentes identificades pel Washington Post van ser eliminades de la App Store après de la publicació de la investigació. No les va detectar el procés de revisió d'Apple. Les va detectar un periodista amb una subscripció a Appfigures i ganes de buscar.

El cas més estès és el fleeceware: apps que s'enfilen als rànquings amb ressenyes falses i cobren tarifes setmanals abusives per serveis que existeixen gratuïtament. No és un vector d'atac sofisticat. És spam amb subscripció.

L'argument regulatori s'esmicola

Això no seria notícia si Apple no hagués construït la seva posició regulatòria a la Unió Europea precisament sobre la tesi de la seguretat del jardí tancat. Quan l'empresa s'oposa al DMA, al sideloading, a les botigues de tercers, l'argument sempre és el mateix: "obrir l'ecosistema comporta riscos de seguretat per als usuaris".

Doncs bé. El seu propi ecosistema tancat, revisat per Apple i únic punt d'entrada possible a iOS, alberga apps fraudulentes al top-1000 per ingressos. No al fons de la cua. Al top 1.000 que més guanyen. I l'empresa en cobra comissió.

Per a qui desenvolupa a Catalunya, el problema és doble

Un dev de Girona o de Reus que llança una app legítima a l'App Store competeix en un rànquing manipulable per fleeceware amb reviews comprades. Paga el 30% (o el 15% del primer milió) per accedir a una plataforma de distribució que no garanteix la integritat del seu propi top de vendes. I quan perd posicions davant d'una app fraudulenta, no té cap mecanisme de reclamació que no passi per la mateixa empresa que cobra de les dues parts.

Per a qui construeix producte digital i distribueix via App Store, l'estructura de costos és ja prou hostil sense afegir la competència deslleial institucionalitzada. Si el teu model de negoci passa per mobile i vols entendre fins on arriba el risc de plataforma, equips com reddev.es treballen en arquitectures que minimitzen la dependència d'un únic canal de distribució.

Apple eliminarà les 18 apps identificades, emetrà una declaració sobre el compromís amb la seguretat, i no canviarà res estructuralment. Fins a la propera investigació.