Apple posa un enginyer de maquinari al capdavant mentre tots els seus rivals aposten per IA pura
John Ternus no és un especialista en models de llenguatge. No ve de Google DeepMind, ni d'Anthropic, ni d'OpenAI. És un enginyer de maquinari que ha passat 25 anys construint MacBooks i iPhones. I és precisament ell qui ara ha de liderar Apple en la cursa de la intel·ligència artificial. Si algú esperava que Cupertino fes un gir de 180 graus cap a la IA generativa, el nomenament de Ternus és la resposta més clara possible: Apple no vol jugar el mateix joc que els seus rivals.
Cook surt per la porta gran —cap al Capitoli
Tim Cook no desapareix. Passa a presidència executiva del consell, un càrrec que l'allunya del dia a dia tècnic i l'apropa als despatxos de Washington. No és un retir daurat: és una redistribució estratègica. Amb Apple atrapada entre els aranzels de Trump i la seva dependència de la producció xinesa, necessiten el seu millor negociador on realment importa ara mateix —davant de reguladors i legisladors nord-americans.
Cook deixa una empresa que quan va arribar valia 350.000 milions de dòlars. Ara en val 4,5 bilions. Però la mateixa setmana que s'anuncia la seva sortida, Apple continua sent la número 2 en capitalització borsària mundial, superada per Nvidia (més de 5 bilions). Apple, que havia sigut l'empresa més valuosa del planeta durant anys, ara mira com una empresa de xips la passa per davant.
La aposta de Ternus: l'IA que no necessita el núvol
El nomenament d'un cap de maquinari en plena «IA race» no és una anomalia: és una declaració estratègica. Apple no competirà amb ChatGPT ni amb Gemini en el terreny dels assistents de propòsit general. La seva aposta és l'IA integrada en el dispositiu —Apple Intelligence— que processa dades localment, sense enviar-ho tot als servidors d'Amazon o Microsoft. Un model de privadesa com a avantatge competitiu, que necessita xips potents (Neural Engine) i integració profunda entre hardware i software.
Ternus presenta el seu primer test públic el 9 de setembre, amb la previsible presentació de l'iPhone 18. Serà el moment de veure si la seva visió de l'IA incorporada al maquinari es tradueix en alguna cosa tangible per als usuaris —o si és una keynote de PowerPoint amb efectes de llum.
Qui guanya i qui perd entre devs i PIMEs
Per als devs iOS i macOS catalans —i n'hi ha una quantitat no negligible treballant en agències de Barcelona, Girona o en remot des de Reus— el rumb de Ternus és molt concret: determinarà si les APIs d'Apple Intelligence seran prou obertes per construir aplicacions terceres de qualitat, o si quedaran tancades en el walled garden de sempre.
Si Apple accelera l'IA en dispositiu amb APIs accessibles via Swift i Xcode, hi ha una oportunitat real per a freelances i studios que vulguin integrar capacitats d'IA en apps mòbils sense dependre de costos variables d'OpenAI o Anthropic. Si no —si l'IA és una capa ornamental en les keynotes però tancada als tercers—, els devs seguiran depenent de proveïdors externs per a qualsevol cosa seriosa.
Per a les PIMEs catalanes que ja han integrat maquinari Apple en la seva infraestructura (iPads en punts de venda, Mac en workflows de disseny, dispositius en entorns industrials), la pregunta és si Apple Business accelerarà funcionalitats d'IA en entorns empresarials o si continuarà sent un producte dissenyat per al consumidor individual.
Cook va construir la millor màquina operativa de la història corporativa. Ternus haurà de demostrar que sap convertir-la en quelcom que sap pensar. Per als devs que treballen en l'ecosistema Apple i volen saber com integrar IA real en els seus productes sense quedar captius d'una plataforma sola, equips com reddev.es ja treballen en implementacions d'IA a mida que no depenen d'un sol proveïdor.
El 9 de setembre sabrem si Ternus és un CEO d'IA o simplement l'home que presentarà un iPhone amb càmera més gran i un botó nou.