Apple tanca l'era Cook i obre la incògnita Ternus: hardware sí, IA potser

Apple ha confirmat que Tim Cook deixarà el càrrec de CEO l'1 de setembre. John Ternus, fins ara vicepresident d'enginyeria de maquinari, serà el nou director general. Cook no marxa: passa a president executiu, el rol decoratiu habitual quan el poder real canvia de mans. La pregunta que tothom defuig contestar és per què ara, i sobretot, per on anirà Apple amb un enginyer de xips al capdavant.
La bretxa d'IA que Cook deixa a Ternus
Cook va agafar Apple amb 350.000 milions de dòlars de capitalització i la deixa a més de 4 bilions. Des del punt de vista financer, és un triomf inqüestionable. Des del punt de vista tecnològic, el balanç és més incòmode: Apple va ser pionera dels assistents de veu amb Siri, però mentre OpenAI, Google, Anthropic i Microsoft s'han disputat el mercat de la IA generativa amb models cada vegada més capaces, Apple ha mantingut un perfil sorprenentment discret. L'Apple Intelligence que es va anunciar amb fanfàrria l'any passat no ha aconseguit posicionar la companyia com a referent en IA. Siri, quinze anys després del seu llançament, continua sent el xiste fàcil de la indústria.
Ternus ve del maquinari. Va liderar el disseny dels xips Apple Silicon, els M1, M2 i M3, que van ser un dels moviments tècnics més brillants de la dècada: deixar Intel, construir els seus propis processadors i obtenir una avantatge de rendiment i eficiència energètica que la competència encara no ha igualat. Que un perfil així assoleixi la direcció general pot interpretar-se com una aposta per construir la IA des del dispositiu físic cap amunt, no des del núvol cap avall. Robot domèstic, Vision Pro repensades, ecosistema de llar connectada: tot encaixa amb el perfil de Ternus.
Què significa per als devs i PIMEs catalanes
L'ecosistema de desenvolupadors iOS i macOS a Catalunya és significatiu. Milers de freelances i agències construeixen apps, integracions i producte digital sobre la plataforma Apple. Un canvi de direcció estratègica no és un titular abstracte: pot redefinir quines plataformes valen la pena i cap on cal orientar la inversió en formació i especialització.
Si Apple aposta decididament per un dispositiu físic nou —el robot domèstic sobre el qual porta mesos circulant informació— estarà creant una nova categoria de plataforma, amb les oportunitats i les incerteses que això comporta. Un dev que avui fa apps per iPhone tindrà un nou mercat potencial; però si la integració és tan tancada com sempre, l'accés no serà fàcil ni immediat.
D'altra banda, si Ternus decideix tancar la bretxa d'IA de manera agressiva —ja sigui comprant, fent partnerships o accelerant el desenvolupament intern— Apple podria entrar a competir en el segment d'eines d'IA empresarial on ara dominen Copilot i Gemini. Per a una PIME catalana que ha apostat per un stack de Microsoft 365 o Google Workspace amb IA integrada, un Apple que es posi seriós en aquest camp canviaria les cartes sobre la taula.
El risc del canvi ordenat
Els canvis de CEO "preparats i anunciats" solen ser menys traumàtics que els forçats. Cook segueix al consell, coneix els inversors, coneix els proveïdors de la cadena de muntatge asiàtica. Ternus no haurà de reconstruir res des de zero. Però la trampa d'aquesta continuïtat és que permet evitar les decisions difícils: si tothom es queda, qui talla el que no funciona?
Apple Vision Pro ha estat el primer fracàs comercial notable de l'era Cook. Ternus hi va ser. Si el nou CEO pot replantejar la visió sobre la realitat espacial des d'una posició de poder —o simplement cancelar-la sense drama intern—, serà el primer senyal real que el canvi és de fons i no de forma.
Per als que construïm sobre plataformes alienes —i en el món del desenvolupament, gairebé sempre és el cas—, la lliçó és l'habitual: qui controla el hardware, controla les regles. Ternus ho sap millor que ningú. Ara li toca demostrar que vol canviar-les, no tan sols perfeccionar-les. Per a equips tècnics que treballen sobre l'ecosistema Apple o construeixen integracions multiplataforma, reddev.es és un referent català que porta anys navegant exactament en aquest tipus de transicions.