Aranzels Trump: la calma catalana que les dades no avalen
L'empresariat català diu que no s'alarma. ACCIÓ diu que les empreses són resilients. I mentrestant, el sector químic envía el 47% de les seves exportacions als Estats Units i Prodeca calcula que el sector agroalimentari podria perdre 45 milions d'euros si s'imposen aranzels del 10%. La calma és real, però la comoditat amb la volatilitat no és el mateix que estar preparat per a la volatilitat.
El fals confort de la diversificació
Catalunya exporta als EUA per 3.647,5 milions d'euros anuals (dades 2023). Són 3.109 empreses que hi venen de manera regular. Els EUA ja són el primer destí fora d'Europa, per davant de Portugal, Alemanya i Itàlia. Joan Tristany, director general de l'AMEC, admet que "hi hauria un impacte, però un refredat a Alemanya o França preocuparia molt més". Té raó, però oblida que Alemanya i França ja estan en "hores baixes" —les seves paraules— i que l'efecte de segona ronda dels aranzels passa precisament per allà: si l'automoció europea rep aranzels als EUA, les comandes de components cap a Catalunya es redueixen. SEAT Martorell n'és l'exemple més net: Cupra tenia la seva estratègia d'entrada al mercat nord-americà passant per una planta a Mèxic. Trump acaba d'imposar aranzels a Mèxic. Wayne Griffiths ha dit, amb certa elegància evasiva, que "haurem de veure què passa".
Qui paga realment
El sector químic-farmacèutic és el més exposat en termes absoluts: quasi la meitat de tot el que exporta va als EUA. Els béns d'equipament i l'agroalimentari completen el podi dels sectors en risc, que sumen prop del 44% de les exportacions catalanes als EUA.
El precedent del primer mandat Trump (2019-2021) és instructiu. Aquella ronda va durar un any i vuit mesos i va costar 26 milions d'euros al sector agroalimentari català. Ara, Prodeca estima que el cost podria pujar fins als 45 milions. Oli d'oliva, vi, carns elaborades i productes fine food seran, un cop més, els primers damnificats.
L'únic segment que pot respirar tranquil és el de les 375 empreses catalanes que ja tenen filials o centres de producció als EUA —unes 700 en total—, perquè els seus productes es consideren made in the USA i els aranzels no els afecten. Però de les 3.109 empreses exportadores regulars, la immensa majoria no té aquesta cobertura.
El servei d'ACCIÓ que no té dades públiques
La Generalitat ha creat el servei "Adapta't als nous Estats Units" des de l'Oficina Tècnica de Barreres a la Internacionalització d'ACCIÓ. En teoria, ajuda les empreses a identificar riscos i elaborar plans de contingència. En la pràctica, l'article no reporta cap empresa que l'hagi usat, cap resultat mesurable, ni cap pressupost assignat. Antoni Fita, mànager d'intel·ligència estratègica d'ACCIÓ, parla de "resiliència" com a actiu estructural, citant el Brexit i la sortida del mercat rus com a proves que l'empresa catalana s'adapta. Són exemples reals, però cap dels dos tenia l'escala de potencials aranzels globals del 10% sobre tot el comerç europeu.
L'amenaça financera que ningú vol posar al centre
Més enllà dels aranzels comercials, ACCIÓ identifica un risc financer que s'esmentà de passada i mereixeria un titular propi: si l'administració Trump augmenta la despesa sense pujar impostos, l'endeutament nord-americà creix, la Fed pot revertir les baixades de tipus, i la inflació als EUA s'estén cap a Europa. En un context en què el BCE intenta reactivar l'economia europea amb tipus baixos, una pressió inflacionista exterior és exactament el que menys necessita la indústria catalana.
Un 10% d'aranzels generalitzats podrien costar dues dècimes del PIB català, segons el propi càlcul d'ACCIÓ. No és una apocalipsi, però tampoc és un "refredat". Per a les PIMEs catalanes exportadores que no han pogut construir presència directa als EUA ni diversificar prou cap al sud-est asiàtic o al Mercosur, la finestra per actuar és ara —no quan els aranzels siguin ja un fet consumat.
Per a les empreses que necessiten reorientar la seva operativa digital cap a nous mercats, la transformació de processos i la modernització d'infraestructura és sovint el primer obstacle real; és el nínxol on treballa NovaStack amb PIMEs catalanes que han de fer més amb els mateixos recursos.