El BCE diu en veu alta el que les Big Tech no volen sentir: la IA pot ser la nova bombolla .com

El regulador monetari europeu no parla per parlar. Quan el Banc Central Europeu insereix una advertència en el seu informe semestral d'estabilitat financera —el document que els mercats llegeixen paraula per paraula— no és un capritx acadèmic. És la forma institucional de dir: «estem vigilant perquè creiem que pot petar». I aquesta vegada, el tema és la intel·ligència artificial.

«Els beneficis podrien decebre»

Cinc paraules en l'habitual argot críptic dels bancs centrals que, traduïdes al català pla, signifiquen: les valoracions astronòmiques de les empreses d'IA estan construïdes sobre projeccions de retorns que ningú sap si es materialitzaran. El BCE no diu bombolla. Però descriu exactament el que és una bombolla.

L'informe identifica el mecanisme concret del risc: el private credit, fons financers nord-americans que operen com a bancs —donen préstecs a empreses d'IA— però sense llicència bancària i, per tant, amb molt menys supervisió. A finals del 2024, aquest mercat movia 1,4 bilions de dòlars, un 4,7% del PIB dels EUA. La comparació que fa el BCE és deliberadament incòmoda: el 2006, les hipoteques subprime representaven 1,5 bilions i un 10,9% del PIB. És a dir, en termes absoluts, el private credit vinculat a la IA ja té la mida del problema que va desencadenar la crisi del 2008.

El BCE matisa que el pes relatiu és menor i que l'estructura del deute és diferent. Però el seu propi avís és clar: «el crèdit privat podria esdevenir una font important de finançament per a centres de dades d'IA», i si els beneficis deceben, tot això es pot convertir en «un amplificador potencial d'estrès per a les institucions financeres de la zona euro».

Els acords circulars: la prova que incomoda

L'informe del BCE no evita el tema dels acords circulars, que és el punt on la crítica a la indústria de la IA toca os. Grans empreses del sector signen entre elles acords futurs de compravenda de productes —Microsoft compra serveis a OpenAI, que compra infraestructura a Microsoft— generant una aparença de demanda real que en part és demanda d'elles mateixes. El BCE l'apunta com a prova que les valoracions es basen en «hipotètics resultats futurs desproporcionats o, fins i tot, ficticis».

No és una font anònima a Bloomberg. És el banc central que supervisa el sistema financer de 350 milions de persones.

Què canvia per a qui inverteix en IA a Catalunya

La pregunta no és si la IA és una tecnologia real —ho és— sinó si les valoracions actuals reflecteixen resultats reals o expectatives inflades. I aquí el BCE és inequívoc: les expectatives de productivitat «podrien decebre».

Per a una startup catalana que ara mateix avalua fins a quin punt construir el seu model de negoci sobre serveis d'IA nord-americans, aquest informe hauria de ser lectura obligatòria. Per dues raons. Primera: si els proveïdors de model (OpenAI, Anthropic, Google DeepMind) es fininen amb private credit i els beneficis esperats no arriben, els preus dels serveis o la disponibilitat del producte poden canviar de manera brusca. Segona: el venture capital europeu que finança startups d'IA també té exposició indirecta a les valoracions del sector; una correcció als EUA es transmet ràpidament als rounds de finançament d'aquí.

Per a una PIME catalana que simplement vol digitaitzar processos amb eines d'IA, el risc és diferent però no inexistent: dependència tecnològica d'empreses que potencialment estan sobrevalorades no és la base més sòlida per a decisions d'infraestructura a tres o cinc anys.

La bombolla .com, però amb millor marketing

El precedent que el BCE invoca és el de les empreses d'internet dels 90. Tecnologia real, promesa real de transformació econòmica, i alhora una bombolla especulativa que va punxar estrepitosament. La diferència ara és que els actors principals (Nvidia, Microsoft, Meta, Google) són empreses que ja generen ingressos massius. Però el BCE adverteix sobre la capa de finançament que creix al voltant d'elles: les empreses emergents d'IA finançades amb private credit sobre projeccions de beneficis que potser no arribin mai.

El 2001, moltes de les empreses que van caure tenien productes reals. El problema no era el producte; era la valoració.

Quan el BCE parla, els mercats escolten. La pregunta és si els que prenen decisions d'inversió en IA a Catalunya estan escoltant també.