517 milions en biotech catalana: rècord real, però Boston els fa cada setmana

El sector que ningú volia finançar ara és el que batega amb més força a l'ecosistema tech català. El problema és que la vara de mesurar que s'utilitza per celebrar-ho és la d'Espanya, no la d'Europa —i això fa tot el relat una mica trampos.

El rècord que amaga la bretxa

Les ciències de la vida a Catalunya van atraure 517 milions d'euros el 2025, el màxim de la seva història, segons el darrer informe de la Bioregió del Biocat. El capital risc va absorbir 327 milions d'aquest total: Ona Therapeutics va tancar una sèrie B de 74 milions, SpliceBio va batre tots els rècords amb 119 milions en una ronda liderada per Sanofi Ventures i EQT Life Sciences, i Inbrain Neuroelectronics té sobre la taula una ronda de 100 milions en curs.

Xifres que haurien semblat ciència-ficció fa una dècada. Valerie Vanhooren, fundadora d'Ona Therapeutics, recorda que quan va arribar de Bèlgica «hi havia molt poca cosa». La primera sèrie A d'Ona, el 2020 —30 milions, liderada per Asabys Partners— era «la més gran d'Espanya». Avui, aquella xifra és el tiquet d'entrada, no el premi.

Però Miquel Vila-Perelló, director executiu de SpliceBio, no es deixa portar per l'eufòria: «A Boston, sèries B de 120 milions es veuen cada setmana». Barcelona, diu, «és a l'inici de la roda». I té raó de la forma que importa: el fons de CR especialitzat més gran d'Espanya es mou entre 100 i 200 milions d'euros. El francès Jeito Capital va tancar un fons de 1.000 milions a l'abril. Sofinnova i Medicxi, 650 i 500 milions respectivament. La bretxa és estructural.

El capital risc, no les polítiques públiques

El que sí ha canviat de forma verificable és el rol del capital especialitzat. Maria Terrades, directora del Parc Científic de Barcelona, ho diu sense ambigüitat: Asabys i Ysios «han ajudat a professionalitzar molt els projectes». La clau és que les ciències de la vida «no pot invertir-les qualsevol»: exigeixen coneixement tècnic profund, capacitat per parlar l'idioma dels científics i paciència davant cicles de retorn que poden durar una dècada.

Joël Jean-Mairet, soci director a Ysios, apunta a l'assignatura pendent: la transferència. Convertir recerca de qualitat en productes que arribin al pacient és on el capital és «importantíssim». I és precisament en aquest nínxol on l'ecosistema català ha madurat: la co-inversió entre fons locals i internacionals s'ha normalitzat, i els inversors exigents de fora de l'Estat comencen a liderar rondes a Barcelona.

La pregunta que ningú fa en la nota de premsa

El circuit no es tanca sense exits. Tots els actors de l'ecosistema ho reconeixen, alguns d'ells amb una honestedat inusual en presentacions de sector: «necessitem que hi hagi bones sortides, o bons acords de llicència», admet Vanhooren. Sense rendibilitats verificades, el capital risc no recicla. Sense reciclatge de capital, no hi ha fons de 500 milions a Catalunya.

Als EUA i al Benelux, explica Vila-Perelló, aquest cicle «s'ha repetit moltes vegades». Aquí, l'estem començant. Això vol dir que el 2026 «pinta molt bé» (en paraules de Laurent Arens, de BStartup) però que qualsevol refredament del cicle inversor internacional podria frenar en sec una narrativa que s'ha construït majoritàriament sobre capital privat extern i molt poc sobre fons públics estructurals. La Generalitat, el CDTI, l'ICF: grans absents de l'article de la Bioregió.

Què hi guanya un dev de Reus o una PIME de Girona

La biotech no és el mercat directe de la majoria d'empreses tech catalanes de mida petita. Però l'escala que estan agafant les startups del sector genera demanda concreta: plataformes de gestió de dades clíniques, infraestructures cloud per a assaigs, pipelines d'IA per a descoberta de fàrmacs, solucions de ciberseguretat per a dades de salut. Empreses que escalen de 20 a 200 persones en tres anys necessiten externalitzar molt de l'stack tecnològic que no és el seu core.

Per a qui proveeix infraestructura i transformació digital a empreses catalanes en creixement —com NovaStack—, el boom biotech no és una notícia llunyana: és un pipeline de clients potencials que arriben a una maduresa operativa en la qual la infraestructura compta tant com la ciència.