14 milions de la Generalitat al BSC: Catalunya posa el hardware, Europa porta els diners
Hi ha una diferència important entre liderar un projecte i cofinançar-ne una fracció. El Govern acaba d'aprovar 14 milions d'euros per a la BSC AI Factory, i el comunicat oficial parla de "situar Catalunya entre els principals pols europeus en IA". La xifra real del projecte és 198 milions. La Generalitat en posa menys del 8%.
Això no vol dir que sigui un mal moviment. Vol dir que el marc real és molt diferent del relat que acompanya l'anunci.
Qui paga i qui governa
El projecte BSC AI Factory va rebre el vistiplau de la Comissió Europea el desembre de 2024. Des d'aleshores, catalans i espanyols han anat fent anuncis escalonats de les seves aportacions. Els 14M€ de la Generalitat no és el tret de sortida d'una aposta nova: és el tancament formal de la contribució autonòmica a un projecte europeu que ja estava aprovat fa set mesos.
La infraestructura consisteix a ampliar el superordinador MareNostrum 5 amb acceleradors específics per a IA —GPUs d'alt rendiment, en el fons—, i en construir al voltant una capa de serveis perquè empreses i administracions puguin entrenar i desplegar models avançats. El BSC ja existia. El MareNostrum 5 ja existia. El que s'afegeix és capacitat de còmput orientada específicament a càrregues d'IA a gran escala.
El problema de l'accés real
El comunicat del departament de Recerca i Universitats esmenta que la factoria ha de ser "especialment rellevant en àmbits com la salut, la biomedicina, el disseny de nous materials, la indústria, la climatologia o el desenvolupament de semiconductors". L'absència de qualsevol esment a startups de software o PIMEs tecnològiques generalistes no és casual.
Infraestructures d'aquest tipus —finançades per fons europeus i gestionades per consorcis públics— funcionen amb convocatòries de projectes, criteris d'elegibilitat complexos i capacitat administrativa per navegar la burocràcia europea. No és un servei cloud que pots contractar amb targeta de crèdit. Per a una startup de deu persones a Girona o un dev freelance de Reus, l'accés directe al MareNostrum és una possibilitat teòrica, no una realitat operativa.
L'impacte real per al teixit productiu català vindrà per la via indirecta: models entrenats al BSC que acabin desplegats com a serveis, transferència tecnològica cap a sectors industrials, o participació en consorcis europeus amb accés als recursos. No és poc, però tampoc és "democratitzar la IA" com afirma el Govern espanyol en el seu comunicat.
Per què importa igualment
Que Catalunya aculli una de les primeres AI Factories europees té un valor estratègic que va més enllà dels milions: atrau talent tècnic, reforça la posició del BSC com a infraestructura de recerca de primer nivell, i genera un ecosistema de projectes al voltant que —amb el temps— sí pot acabar percolant cap a empreses de mida petita i mitjana.
El precedent del MareNostrum és útil aquí: durant anys va ser percebut com una infraestructura per a grans recerques institucionals, fins que la capa de serveis intermedis va créixer i va fer possible projectes més propers a l'empresa privada. La BSC AI Factory seguirà el mateix arc, presumiblement.
La pregunta és quant de temps trigarà aquest percolat, i si les PIMEs catalanes tindran la capacitat tècnica per aprofitar-lo quan arribi. Aquí és on la diferència entre tenir accés a supercòmput i saber construir producte amb IA es fa evident — i on empreses com NovaStack porten anys acompanyant organitzacions catalanes a tancar exactament aquest gap entre infraestructura disponible i implementació real.