Catalunya lidera els fons europeus. I l'1% d'empreses s'emporta el 71% dels diners

El relat oficial és impecable: Catalunya encapçala la distribució dels fons Next Generation amb 3.722 milions d'euros. Primer lloc. Aplaudiments. El problema és el que no diu el titular: que d'aquests diners, el 71,4% ha anat a parar a l'1% de les empreses beneficiàries —bàsicament grans gestores d'infraestructures i corporatives industrials. Les PIME, les startups i els ecosistemes tech locals, com sempre, han rebut l'equivalent a la propina.

El número que destrueix el titular

En termes absoluts, Catalunya lidera. En termes per càpita —que és com es mesura una distribució honesta— és la desena comunitat autònoma, amb 479 euros per habitant. El País Basc la triplica en rendiment relatiu (732 €/hab) i Aragó és segon (729 €/hab). Madrid, que en xifres brutes sembla comparable a Catalunya, cau fins al lloc 15è.

Liderar en volum quan tens la major base empresarial i de població del país no és un mèrit: és estadística. El relat "Catalunya primera" és convenientment ambigu.

On han anat els diners: ciment, no bits

A Catalunya, la distribució sectorial és clara i poc gloriosa per al món tech:

• Construcció i infraestructures físiques: 961 milions d'euros
• Infraestructures d'aigües i residus: 626 milions (el quadruple de qualsevol altra comunitat)
• Comerç: 337 milions
• Informació i comunicacions: 231 milions
• Manufactura: 185 milions

El sector d'Informació i Comunicacions —el que hauria de ser el cor de qualsevol política de "transformació digital"— és el quart en la llista. I, per afegir-hi sal a la ferida, Catalunya es queda per sota d'Andalusia en aquesta categoria: 231 milions davant de 311 milions. En digitalització, la capital andalusa guanya la capital tecnològica catalana. Algú hauria de explicar-ho.

La trampa del termini: 27.000 milions en quatre mesos

L'estudi d'EsadeEcPol —signat per Manuel Hidalgo, Jorge Galindo i Javier Martínez— llança una advertència que ningú a Madrid sembla voler sentir: queden 27.000 milions entre el que s'ha convocat i el que realment s'ha adjudicat. I el programa tanca a l'agost del 2026. Quatre mesos.

La recomanació dels investigadors és parar de llançar convocatòries noves —que és el que genera titular— i centrar-se en liquidar la bretxa adjudicatòria simplificant tràmits. Però simplificar tràmits no genera roda de premsa.

Qui s'aprofitarà d'aquesta pressa? El mateix 1% que ja ha demostrat que té estructura i capacitat administrativa per absorbir subvencions a velocitat industrial. Les PIME no juguen en aquesta lliga, no perquè no existeixin, sinó perquè el disseny del programa mai va pensar seriosament en elles.

Les línies que sí haurien servit per a una PIME: eliminades

Al desembre de 2025, el govern espanyol va renunciar a 60.000 milions en préstecs europeus —el 73% del tram disponible—, admetent que no era capaç d'absorbir-los en els terminis establerts. Com a efecte col·lateral d'aquesta renúncia, van desaparèixer pràcticament les línies ICO-Verd i ICO-Empreses: els instruments que sí eren accessibles per a empreses petites i que no requerien un departament jurídic per sol·licitar-los.

Per a un autònom de Girona o una startup de Reus, el balanç real dels fons Next Generation és aquest: les eines fetes a la seva mida han desaparegut, i els diners restants estan anant cap a Adif, rehabilitació energètica d'edificis i grans infraestructures hídriques.

El fons sobirà que arriba tard

Com a substitució parcial, el govern espanyol ha anunciat la creació d'un fons sobirà dotat amb 10.500 milions i una injecció de 13.000 milions a l'ICO per mantenir capacitat de finançament més enllà del 2026. Pot ser positiu. Però arribarà quan el programa original ja haurà tancat, amb tota la seva retòrica de "transformació digital" inscrita en marbre mentre la construcció s'emportava la majoria dels diners.

Catalunya primera. Construcció primera dins de Catalunya. Les PIME tech, com de costum, comptant les miques.