Catalunya lidera els fons europeus, però mira qui s'emporta el pastís
La Generalitat ha anunciat amb fanfàrria que Catalunya encapçala la captació de fons Next Generation entre les comunitats autònomes: 10.180 milions d'euros des del 2021, amb un multiplicador de fins a 1,5 euros per cada euro invertit. Salvador Illa ho va presentar al Palau de Pedralbes, que és exactament el tipus d'escenari que tries quan vols que el número sorti fotogènic. El problema és que quan mires quines empreses s'han emportat la part del lleó, el relat de «transformació econòmica i social» comença a fer aigues.
El fons d'inversió francès que lidera el rànquing català
El màxim beneficiari individual dels fons europeus a Catalunya és Adamo Telecom, amb 245,5 milions d'euros. Adamo és propietat d'Ardian, un fons de capital privat francès. Ni una cooperativa, ni una startup deeptech, ni una PIME de Lleida que volia digitalitzar la seva cadena de subministrament: un fons estranger de private equity. Segon lloc: l'Ajuntament de Barcelona, amb 225M€. Tercer: el BSC-CNS, amb 199M€. Quart: Openchip (122M€, que té el seus propis dubtes editorials sobre la naturalesa del suport públic rebut). Cinquè: Tarragona Hydrogen Network (104M€).
Completant el top 10: Seat, Telefónica, la Universitat de Barcelona, Siemens Rail Automation i una UTE Siemens-FCC. És a dir, corporatives multinacionals, administracions públiques i institucions acadèmiques consolidaddes. La PIME catalana és, en aquest rànquing, invisible.
El multiplicador és un encàrrec intern
La dada del multiplicador 1,5x —la xifra que fa que 10.000M€ es converteixin en un titular de 15.000M€ addicionals al PIB— prové d'estudis encarregats per la pròpia Conselleria d'Economia. No és una auditoria independent, no és un informe de la Comissió Europea, no és un anàlisi extern. És, en el millor dels casos, una projecció econometrica amb els supòsits que la conselleria ha escollit. El 2027 ho veurem.
El desglosament sectorial tampoc convida a l'optimisme tech: Territori, Habitatge i Transició Ecològica s'emporta el 47,5% dels fons canalitzats per conferències sectorials. Quasi la meitat del que rep la Generalitat va a infraestructura física. Educació en rep un 13,8% i Empresa i Treball el 12,7%. Res d'això és necessàriament dolent —les infraestructures fan falta— però és molt allunyat del relat d'una Catalunya que converteix fons europeus en capacitat competitiva tecnològica.
On hi ha oportunitat real per a una empresa petita
Els 4.100 milions destinats a R+D+i, serveis a la indústria i sector primari és el tros del pastís on teòricament una startup o una PIME tech pot jugar. La realitat és que l'accés a aquests recursos passa per licitacions, convocatòries CDTI, programes ACCIÓ o finestres Horizon Europe, totes amb càrrega administrativa significativa que afavoreix qui ja té estructura interna.
Les empreses que han sabut navegar aquest sistema han combinat tres coses: conèixer bé les convocatòries obertes en cada moment, tenir capacitat de justificació tècnica i financera, i sovint, comptar amb acompanyament extern per a la gestió de la digitalització i els projectes d'inversió. Per a PIMEs catalanes que volen accedir a línies de transformació digital o modernització d'infraestructura vinculades a aquests fons, opcions com NovaStack porten anys ajudant a construir el cas de negoci que els avaluadors públics necessiten veure.
Catalunya «lidera» en volum absolut. I és el que té ser la primera economia autonòmica
El titular és tècnicament cert: Catalunya rep més que qualsevol altra comunitat. Però és la que té el PIB més gran, la indústria més pesada, el teixit exportador més potent i la major concentració d'infraestructura acadèmica i investigadora de l'Estat. Que rebi el 10-15% dels fons nacionals no és un miracle de gestió: és proporcional.
L'indicador que importa no és el volum total captat, sinó la distribució interna i la capacitat de transformació que genera. Aquí, el repartiment entre grans receptors institucionals i corporatives multinacionals suggereix que els fons consoliden estructures que ja existien, no que en creen de noves. La transformació econòmica que va prometre el 2021 el programa Next Generation és la pregunta incòmoda que l'acte al Palau de Pedralbes va evitar respondre.