Catalunya lidera la quàntica al sud d'Europa gràcies als acadèmics — i la perd als despatxos de promoció econòmica
La posició #36 mundial en clústers quàntics sona bé fins que llegeixes per què la startup quàntica més important d'Espanya opera des del País Basc.
Els números que Acció i la Generalitat exhibeixen amb orgull no menteixen: Barcelona ocupa la posició #36 mundial en el rànquing de clústers quàntics de l'ECIPE, primera del sud d'Europa —si no es considera Grenoble, que és la #24. L'ecosistema compta amb 52 empreses, 470 llocs de treball i 91,4 milions d'euros de facturació. La Generalitat ha promès 43 milions d'euros fins al 2030 sota el paraigua de QuantumCAT per situar Catalunya a l'avantguarda de la segona revolució quàntica.
El problema és que aquest relat d'èxit té una escletxa d'aquelles que dolen: Multiverse Computing, l'empresa quàntica més rellevant d'Espanya —fundada majoritàriament per catalans—, es va instal·lar a San Sebastián. No per manca de vocació ni per ecosistema inferior. Perquè Euskadi va respondre a la seva petició d'ajut en 4 hores. Catalunya trigava entre tres i quatre mesos.
El mercat no espera quatre mesos
El context importa per entendre la magnitud de la pifada. El 2025, la computació quàntica va atreure 8.300 milions d'euros d'inversió mundial, gairebé cinc vegades més que l'any anterior. McKinsey preveu que el sector passi de 1.000 milions de dòlars d'ingressos el 2025 a 4.400 milions el 2028. Multiverse Computing ja té assegurada una facturació de 80 milions d'euros el 2026 i tanca una ronda de 500 milions. No és una promesa de laboratori: és un negoci real que Catalunya va deixar escolar per la lentitud burocràtica.
Enrique Lizaso, CEO de Multiverse, reconeix que probablement és un problema de dimensió de les agències de promoció econòmica —no de mala fe—, però és exactament aquesta diferència de velocitat la que decideix on s'instal·len les empreses estratègiques.
Els spin-offs que sí que van quedar
No tot és desolació. L'ecosistema té dos actors que demostren que la transferència tecnologia és possible quan la maquinària funciona:
Qilimanjaro Quantum Tech, nascuda del BSC, dissenya i fabrica els chips i ordinadors quàntics físics. No és software: és maquinari real, la part dura. La seva directora, Marta P. Estarellas, va arribar des d'un centre de recerca de Tòquio i porta tres anys convertint una aposta acadèmica en una empresa.
Luxquanta, sorgida de l'ICFO, construeix sistemes de ciberseguretat per a l'era postcuàntica. Quan els ordinadors quàntics siguin prou potents per trencar el xifratge RSA i TLS que protegeix les comunicacions actuals, les empreses que ja hagin migrat a protocols resistents tindran un avantatge enorme. Luxquanta vol ser qui els ven la solució. La seva CEO, Vanesa Díaz, ho diu sense embuts: «El que té Catalunya no ho té cap altra comunitat autònoma». I ho diu referint-se a que aquí es construeix el maquinari, no només el software.
El talent que se'n va sense poder quedar
Hi ha un altre problema estructural que cap pressupost públic no resoldrà a curt termini: la guerra del talent. Alba Cervera-Lierta, investigadora del BSC, admet obertament que Catalunya no pot competir en salaris amb els centres d'Estats Units o la Xina. «L'únic que podem oferir és un projecte amb capacitat d'impacte», diu. Traducció: el país es pot permetre formar experts en computació quàntica però no sempre pot retenir-los.
El científic de dades Josep Curto, professor d'Informàtica de la UOC, afegeix un altre front: calen canvis en els plans d'estudi i, sobretot, que els directius d'empresa entenguin com incorporar i gestionar aquestes tecnologies. La quàntica no és un problema exclusivament tècnic; és un problema de cultura empresarial.
Per a una PIME o un dev des de Reus, el rellotge ja marca
La computació quàntica sembla lluny, però les seves conseqüències immediates no ho són. La criptografia postcuàntica és aquí i ara: organitzacions de tot el món estan auditant les seves arquitectures de seguretat per anticipar-se al moment en què un ordinador quàntic pugui trencar el seu xifratge actual. Per a una PIME catalana que gestioni dades sensibles o faci transaccions digitals, entendre on van els estàndards —i què fa una empresa com Luxquanta— és una lectura estratègica, no una distracció tech.
Per als 70% de les 52 empreses del clúster quàntic català que són startups o PIMEs, el finançament és la variable crítica. La Generalitat hi posa 2,5 milions anuals, però tant Cervera-Lierta com Díaz demanen un major flux de capital privat i fons europeus. «La innovació costa», insisteix Díaz.
Barcelona és primera al sud d'Europa per inèrcia acadèmica i per la visió de llarg termini del BSC i l'ICFO. Mantenir aquest lideratge quan el mercat s'accelera a ritme exponencial requerirà alguna cosa que els laboratoris no poden fabricar: agilitat administrativa. Quatre hores vs. quatre mesos és la diferència entre liderar i explicar per què hauríem pogut liderar.