Databricks no necessitava 5.000 milions. Els va acceptar perquè dir "no" és políticament impossible en aquest mercat
El mercat de capital IA ja no funciona per necessitat: funciona per pressió social entre VCs. Databricks és cash-flow positiu, té 7.000M$ d'ARR creixent al 80% i podria finançar la seva operació sense un sol dòlar extern. Però quan The Information publica que prepara una ronda i el CEO rep trucades per 15.000M$ d'interès en quaranta-vuit hores, dir "no" als inversors de llarg termini té un cost de relació que cap fundador vol pagar. 5.000M$ és el preu de la cortesia institucional.
La ronda que ningú necessitava
Ali Ghodsi, CEO i cofundador, ho va explicar sense filtres a TechCrunch: volien 1.000M$, The Information va filtrar la notícia en mig de la seva conferència anual, i el telèfon no va parar. "L'interès era simplement boig. Només d'un grup selecte d'inversors, hi havia 15.000 milions de dòlars d'interès." El resultat: tancament a 5.000M$ i valoració de 190.000M$ —dos mil milions més que el mes de juliol, quan ja havien tancat la ronda sense revelar l'import.
Coatue lidera. Entren Blackstone, MGX, T. Rowe Price i Sixth Street (fundada per l'exCIO de Goldman Sachs). Una vintena de VCs addicionals completen el cap de taula. En 20 mesos, Databricks ha aixecat 20.000M$ en privat.
Els números que expliquen per què tots volen entrar
El core product —cloud data warehouse— factura 1.500M$ d'ARR i creix al 100% any sobre any. Lakebase, la base de dades per a agents IA llançada el juny de 2025, ja ha superat els 100M$ d'ARR. Genie, el chatbot d'anàlisi de negoci sobre dades pròpies, és "insanament popular" segons el CEO. Cap d'aquestes xifres és inventada per convèncer inversors: l'empresa és profitable.
Per tant, on va el capital? En tres llocs que revelen el pla real: compromisos multimilionaris amb AWS, Azure i GCP simultàniament; un equip de recerca IA de 100 persones en un mercat de talent on la competència paga sous que fan mal; i M&A agressiva. Aquesta setmana, adquisició d'Electric (PGlite, base de dades lleugera per a agents). El juny, Panther (ciberseguretat IA). El març, dues startups més.
El problema que les PIMEs catalanes no veuran fins que sigui tard
Databricks s'està convertint en el sistema operatiu de les dades empresarials: Delta Lake, Unity Catalog, MLflow, Spark gestionat. Qualsevol empresa que treballi amb volums de dades mitjos o grans —RetailTech, HealthTech, LogisTech, fins i tot firmes de serveis professionals que fan analítica— acaba en el seu ecosistema.
El risc no és la qualitat del producte. El risc és la concentració: Databricks té compromisos de cloud de milers de milions amb els tres hyperscalers alhora. Quan negocia preus amb AWS, ho fa des d'una posició de poder que una PIME catalana mai tindrà. Quan Databricks puja preus o canvia les condicions de llicència —com ja ha passat amb Unity Catalog—, les empreses petites paguen sense poder negociar.
Acumular 20.000M$ de capital privat en 20 mesos amb dos desenes de VCs que necessitaran liquiditat algun dia és, a més, una IPO diferida amb rellotge intern. Quan arribi, els incentius de Ghodsi canviaran. I les condicions comercials, probablement, també.
Per a qualsevol empresa catalana que estigui avaluant la seva estratègia de dades i IA empresarial, la pregunta clau no és "Databricks o Snowflake". És fins a quin punt vols construir la teva operativa sobre una plataforma que acumula dependència de forma sistemàtica. La transició al cloud és inevitable, però l'arquitectura de com s'hi arriba determina quanta llibertat es conserva a mig termini. Empreses com NovaStack porten anys acompanyant PIMEs catalanes a prendre aquestes decisions sense quedar atrapades en un únic vendor.