La IA que havia de rebajar la inflació avisa que, de moment, la puja

El relat més còmode del sector tech —que la intel·ligència artificial reduiria costos i contindria la inflació— acaba de rebre un cop de puny d'una font poc sospitosa: les pròpies IAs. Deutsche Bank Research va preguntar a ChatGPT, Claude Opus i la seva eina pròpia (dbLumina) sobre l'impacte macroeconòmic de la IA. Cap d'elles va avalar l'optimisme que els seus creadors venen als mercats. Qui ha construït un full de ruta financer basat en "la IA ens estalviarà diners" hauria de rellegir aquells números.

Els algoritmes es desmenteixen a si mateixos

L'informe, liderat per Matthew Luzzetti, economista en cap de Deutsche Bank per als EUA, és clar: les probabilitats que la IA redueixi significativament la inflació en els pròxims 12 mesos se situen en un 5%. Un 5%. No és pessimisme analògic de quatre economistes esquerps; és el que diuen les mateixes eines que suposadament han de generar l'estalvi.

El mecanisme és contraintuïtiu però sòlid. La IA no és deflacionaria per una raó estructural: per existir i funcionar, consumeix recursos a una velocitat que la cadena de subministrament no pot absorbir. La construcció massiva de data centers i la compra frenètica de semiconductors generen un choc positiu de demanda agregada. Quan la demanda puja més ràpid que l'oferta, els preus pugen. Economia del primer curs.

L'energia, el taló d'Aquil·les que ningú vol mirar

El punt més incòmode de l'informe és energètic. Segons Deutsche Bank, la IA serà una font constant de pressió sobre el subministrament d'electricitat, i "l'efecte de desbordament sobre preus d'electricitat més alts és el més obvi". L'Agència Internacional de l'Energia ja va avisar el 2024: el consum elèctric dels data centers podria doblar-se per a finals de 2026.

Per a una empresa catalana —PIME de Girona, freelance de Reus, startup a l'Eixample— això no és una abstracció macroeconòmica. Cada crida a una API d'IA, cada model allotjat al cloud, cada procés automatitzat amb LLMs: el cost energètic darrere de tot plegat no fa més que créixer. El cloud és car. I serà més car.

A cinc anys vista: ni tan sols l'IA sap el que passarà

En un horitzó de cinc anys, la balança s'inclina lleugerament cap a l'estalvi de costos, però amb molta cautela. L'informe avisa que una reducció dràstica de la inflació requeriria guanys de productivitat que avui "no són l'escenari central". I hi ha una trampa addicional: si la IA destrueix prou feina, els governs activaran estímuls fiscals per sostenir el consum. Resultat: un sòl a la inflació que evita que els preus baixin tant com prometen els tecnòfils.

És el que Deutsche Bank anomena el "economista de dues mans": pot passar una cosa o l'altra, amb probabilitats raonablement repartides. No és un oràcle; és una variable molt gran en un sistema molt complex, i qui l'estigui tractant com una calculadora d'estalvi s'equivoca de categoria.

Què vol dir això per a qui digitalitza avui

La seqüència lògica per a qualsevol empresa catalana que estigui en procés de transformació digital és la següent: el ROI de la IA no és immediat, i els costos d'infraestructura pugen. No s'ha de descartar la IA —seria un error simètric i igual de burro—, però sí revisar les projeccions financeres que assumien estalvis ràpids com a premissa.

La transició al cloud i la integració d'eines d'IA empresarial necessiten planificació real, no retòrica de conferència. Empreses com NovaStack porten anys acompanyant PIMEs catalanes en aquest procés, precisament perquè la infraestructura digital és l'element que més impacte té en els costos operatius quan la implementació es fa malament.

Un banc ha preguntat a la IA si la IA és bona per a la inflació. La IA ha dit que no ho té clar. A partir d'aquí, el debat sobre si "implementar IA ens fa estalviar" hauria de ser molt més honest que no ho ha sigut fins ara.