El DOJ posa OpenAI sota tutela per tres anys: la IA americana topa amb una llei del 1952
Quan el laboratori d'IA més ben capitalitzat del planeta ha d'anunciar per ràdio de madrugada les ofertes de feina per esquivar la llei, alguna cosa del model de talent ha anat molt malament. El Departament de Justícia dels EUA no ha atacat OpenAI per les seves apostes existencials ni per la seva transformació en empresa lucrativa. Ho ha fet per menys de deu llocs de treball i una llei del 1952. I és que la maquinària legal americana, quan vol, no necessita grans infraccions per establir un precedent estructural.
El que ha passat i el que no diuen
La Divisió de Drets Civils del DOJ ha obligat OpenAI i Statsig —adquirida per OpenAI el setembre del 2025 i parcialment desinvertida el maig del 2026— a signar un acord de liquidació que inclou tres anys de supervisió federal sobre les seves pràctiques de contractació de treballadors immigrants. La multa total és de 3,2 milions de dòlars: 1,2M en penalització i 2M reservats per a restitució a ciutadans nord-americans que puguin demostrar haver estat perjudicats.
La infracció al·legada és tècnica però reveladora: la Llei d'Immigració i Nacionalitat (INA) exigeix que les empreses que volen patrocinar un treballador estranger per a la residència permanent (el procés PERM) demostrin primer que no hi havia candidats locals qualificats. El DOJ sosté que OpenAI no ho va fer de bona fe: no publicava les ofertes a les borses de treball habituals, les anunciava per ràdio en horaris d'escassa audiència i exigia sol·licituds en paper en lloc d'electròniques. Cap d'aquestes pràctiques és il·legal per se. Totes juntes construeixen un filtre dissenyat per fracassar.
OpenAI no admet cap infracció. Però paga i accepta supervisió. La diferència entre negar i pagar no és semàntica: és el reconeixement implícit que el cost del litigi és superior al cost de la rendició.
El mecanisme de control és la notícia real
La desproporció entre l'escala de la infracció (menys de deu llocs de treball, cinc casos entre 2023 i 2025) i el mecanisme de control (informes semestrals, aprovació prèvia de polítiques de contractació, supervisió federal continuada durant tres anys) és la veritable notícia.
El DOJ no vol recuperar els diners. Vol el precedent. L'administració Trump utilitza la INA —una llei pensada originalment per protegir treballadors americans en el context de la Guerra Freda— com a eina de pressió política sobre un sector que depèn estructuralment del talent immigrant: enginyers de ML, científics de dades i investigadors d'IA que molt rarament neixen als EUA.
No és la primera vegada. Sota Biden, Facebook i Apple van signar acords similars, però en casos on les violacions eren descrites com "generalitzades i sistemàtiques". Aquí l'escala és marginal. El missatge, en canvi, és sistèmic.
Què canvia per a l'ecosistema català
Dues lectures amb conseqüències reals:
Primera: el talent europeu d'alta qualificació que ara migra cap als EUA trobarà les portes regulatòriament més estretes. Les empreses americanes hauran de documentar exhaustivament cada contractació PERM, cosa que allarga processos i augmenta la incertesa jurídica. Això no atura el flux, però l'encareix i el frena. Per a una startup catalana que vulgui fitxar talent de retorn des dels EUA o obrir una filial americana, el marc de visats es complica.
Segona: si els grans labs americans comencen a tenir fricció per construir els seus equips de recerca, les alternatives europees —des de Mistral fins als grups d'IA del BSC o les startups catalanes que treballen en models específics de domini— guanyen una finestra de reclutament que fins ara no tenien. El talent no desapareix; canvia de destinació si la destinació preferida posa traves burocràtiques.
Cap de les dues lectures és certesa. Però cap directiu de startup catalana hauria d'ignorar-les mentre decideix on invertir en talent els propers dotze mesos.