Factorial no necessitava els 150M$. Els ha agafat igualment — i ara es diu empresa d'IA
El repositionament narratiu és l'operació financera més barata que existeix. Factorial acaba de demostrar-ho amb una Sèrie D de 150 milions de dòlars que, per la seva pròpia boca, no necessitava per sobreviure. La pregunta rellevant no és d'on venen els diners sinó per què els han agafat ara, en aquest moment, i per què la paraula "SaaS" ha desaparegut del discurs del seu fundador, substituïda per "intel·ligència artificial". En un mercat on els inversors paguen múltiples de 10x per SaaS i de 30x per IA, la resposta es troba sola.
General Catalyst entra com a accionista, però ja hi era com a creditor
La ronda la lidera General Catalyst, fons nord-americà que fins ara finançava Factorial d'una manera que no apareixia als titulars: un Customer Value Fund de 200 milions d'euros destinat a finançar la captació de clients. Traduït: General Catalyst pagava per aconseguir nous clients a Factorial, assumint el risc d'adquisició a canvi de retorns. Ara, a la Sèrie D, entra al capital directament — i amplia aquella línia de crèdit fins a superar els 700 milions de dòlars compromesos fins al 2030.
Atomico i Four Rivers completen la ronda. Atomico ja havia liderat la Sèrie C de 120 milions de dòlars —que, per cert, no s'ha gastat completament.
La valoració resultant: 2.500 milions de dòlars. De l'unicorn al decacorn a mitges. L'empresa barcelonina fundada per Jordi Romero i Bernat Farrero s'instal·la entre les vint scale-ups europees més valuoses.
"Fa temps que no necessitem rondes per continuar operant"
Això ho diu el propi Romero. I és important: no és una empresa que crema capital per sobreviure. Té més de 16.000 clients corporatius, un model de recurrència que genera caixa positiva i la Sèrie C anterior sense esgotar. Si no necessitava els diners, per què la ronda?
Dues raons estructurals:
Primera: compres. Factorial ha adquirit recentment YepCode, la startup gallega d'automatització de processos. I avisa que sortirà de compres a curt i mitjà termini als seus mercats europeus estratègics. Amb el VC "menys actiu" —paraules de Romero—, hi ha "moltes empreses bones" sense camí clar. Factorial vol ser el comprador quan el mercat es contreu.
Segona: el repositionament. Romero és explícit: els inversors ja no veuen Factorial com un SaaS de RRHH, sinó com una empresa d'IA. Ha presentat Factorial One i Clon com les eines d'un "acompanyament agentiu per a empreses". En un moment on la narrativa d'IA multiplica valoracions, tancar una ronda ara —amb el múltiple que et dona la nova identitat— és estratègicament racional, independentment de si necessites la liquiditat.
Quan et diuen benefici comptable "molt a prop" però sense data, saps que la pressió dels 150M$ i les adquisicions que venen posposaran aquell moment. No és una crítica: és el joc. Però cal llegir-ho sense el vernís del comunicat.
Què significa per a les PIMES catalanes que ja usen Factorial
El producte que avui gestiona nòmines, vacances i onboarding a milers d'empreses catalanes evoluciona cap a agents d'IA que prendran decisions de gestió. Per a una PIME de Girona o del Vallès, això vol dir que el seu software de RRHH incorporarà automatitzacions agentives en els propers 12-24 mesos. Pot ser una oportunitat —menys fricció administrativa— o un risc, si el producte puja de preu per sostenir les adquisicions.
La digitalització real de les empreses catalanes passa, cada cop més, per decisions que es prenen a les sales de juntes dels fons de capital risc londinencs i novaiorquesos. Entendre com funciona aquesta arquitectura financera és tan important com triar el software. Per a les empreses que estan en ple procés de transformació digital, comptar amb acompanyament independent —com el que ofereix NovaStack per a PIMEs catalanes— pot marcar la diferència entre adoptar tecnologia que encaixa i quedar-se lligat a un roadmap que no et controles.