La gigafàbrica d'IA arriba a Móra la Nova: Catalunya té l'1% i cap pla B
La Comissió Europea ha obert la convocatòria que decidirà on s'instal·len les set gigafàbriques d'IA del continent. Catalunya s'hi presenta amb Móra la Nova com a seu, el conseller Albert Dalmau parlant de "proposta guanyadora" i el secretari Albert Tort declarant que "no hay plan B". El problema és que quan repassem qui controla realment el consorci, la Generalitat apareix amb un 1% del capital i una aportació estimada —no confirmada— de 15 milions d'euros. Sobirania digital, li diuen.
10.000 milions sobre la taula, 7 places per a tota la UE
Brussel·les finança amb 10.000 milions de dòlars la construcció d'aquestes infraestructures computacionals i espera mobilitzar almenys 20.000 milions addicionals d'inversió privada. El calendari és clar: termini de candidatures el 12 de novembre de 2026, adjudicació a principis de 2027 i posada en marxa en un màxim de 18 mesos des de la signatura dels contractes.
La candidatura espanyola és multisede: Móra la Nova (Tarragona) i San Fernando de Henares (Madrid). El govern central ja ha aprovat 719 milions d'euros públics vehiculats a través de la SEPI digital, que controlarà el 47,99% del consorci. Al costat, tres actors privats: Telefónica com a líder de la proposta, Banco Santander i ACS (el gegant constructor de Florentino Pérez), cadascun amb el 15,67% del capital. Tanca el quadre la basca Multiverse Computing amb un 4% d'orientació quàntica.
La Generalitat de Catalunya: l'1% restant.
El territori com a coartada
Móra la Nova no és una elecció arbitrària. La zona té energia elèctrica barata, sòl industrial disponible i una densitat energètica que —per raons que no cal ser massa subtil per intuir— té a veure amb la proximitat a infraestructures que Catalunya porta anys debatent si tanca o no. El discurs oficial parla de "repartir les oportunitats econòmiques per tot el territori". La lectura menys cerimonial: el Camp de Tarragona aporta el terreny i l'energia, Madrid i Telefónica aporten els diners i el comandament.
La proposta movilitzaria fins a 5.000 milions d'euros d'inversió total. La Generalitat, amb 15 milions estimats i l'1% del capital, és un convidat protocol·lari al seu propi anunci de premsa.
"No hay plan B": la frase que ho diu tot
Que el secretari de Telecomunicacions digui en veu alta que no existeix alternativa si la candidatura no guanya la convocatòria europea revela la fragilitat real de l'aposta. En el mateix alè, el Govern admet que el projecte "podria ser igualment viable" sense el finançament de la UE —cosa que significa que Telefónica, ACS i Santander tiraran endavant independentment, amb o sense el segell europeu de "sobirania digital".
Dit d'una altra manera: el projecte real no depèn de Brussel·les ni de la Generalitat. Depèn de Telefónica.
Sobirania per a qui?
L'argument de fons de tota la iniciativa europea és reduir la dependència tecnològica d'EUA i la Xina, que concentren el 90% de la potència computacional global. Les gigafàbriques haurien d'oferir infraestructura per entrenar models d'IA sota normes europees de protecció de dades, seguretat i ètica.
Teòricament, una PIME de Lleida o un equip d'investigació de la UPC podrien accedir a potència computacional europea sense passar per AWS, Azure o Google Cloud. En la pràctica, el pricing d'accés preferent i els SLAs els negociaran les grans corporacions que controlen el 47% del consorci. La "sobirania" és una categoria política, no un model de negoci orientat a l'empresa catalana mitjana.
Per a qui sí que canviarà alguna cosa és per a les empreses que necessiten modernitzar la seva infraestructura i entendre com la IA empresarial es desplegarà sobre aquests nous nodes europeus. La transició del cloud actual cap a una infraestructura d'IA distribuïda a escala continental tindrà conseqüències reals en costos i en dependències tecnològiques —i empreses com NovaStack ja estan acompanyant PIMEs catalanes en aquest procés de redisseny d'infraestructura, molt abans que la gigafàbrica posi el primer servidor.