La UE obre la carrera pels 10.000 milions: Catalunya hi juga amb l'1% del capital
La Comissió Europea ha obert formalment la convocatòria per construir set gigafàbriques d'IA a Europa. 10.000 milions de dòlars públics, almenys 20.000 milions privats esperats, i un termini clar: 12 de novembre de 2026 per presentar candidatures. Adjudicació prevista per a principis de 2027. Catalunya vol que Móra la Nova n'albergui una. Però quan s'examina qui mana realment en aquest projecte, la paraula "sobirania" sona diferent.
El 1% que ho explica tot
El consorcio que representa la candidatura catalana —i espanyola, perquè és multisede, amb un apèndix a San Fernando de Henares— té una estructura accionarial que convé llegir amb atenció. Telefónica, Banco Santander i ACS controlen conjuntament el 47% del capital, amb un 15,67% cadascú. La SEPI digital (l'Estat espanyol) controla el 47,99%. La Generalitat de Catalunya: l'1%.
Que un projecte que es presentarà com a "referent de sobirania digital de Catalunya" deixi el govern català amb un percentatge simbòlic del capital no és un detall menor. És la fotografia de com es reparteix el poder en la infraestructura tecnològica del país.
"No hay plan B" — però sí
El secretari de Telecomunicacions de la Generalitat, Albert Tort, va declarar a principis de juliol que no es contempla la possibilitat de no ser seleccionats. "No hay plan B", va dir. I tot seguit va afegir que el projecte "podría ser igualmente viable" si no es guanya el concurs europeu.
Aquesta contradicció en dues frases consecutives és, en realitat, el resum executiu de tota la candidatura. Si el projecte existeix independentment dels fons europeus, el que es juga el 12 de novembre no és l'existència de la infraestructura a Móra la Nova, sinó qui la paga: si Europa o l'Estat i les corporatives. La Generalitat, amb el seu 1%, estarà en el tauler en tots dos escenaris. Però no a la capçalera de la taula.
Els números que falta sentir
El govern espanyol ha aprovat 719 milions d'euros públics per impulsar el projecte. La Generalitat no ha confirmat cap xifra, però se situa al voltant dels 15 milions d'euros. La inversió privada mobilitzada podria arribar als 5.000 milions d'euros en total.
La infraestructura, si s'adjudica, hauria d'estar operativa en un màxim de 18 mesos a partir de la firma dels contractes. Això situa l'inici d'operació real entre finals de 2027 i mitjan 2028, en el millor escenari.
Per a una PIME de Reus o una startup de Girona, el benefici computacional d'aquesta infraestructura no és per a demà passat. I ningú ha explicat encara a quins preus tindran accés els actors de l'ecosistema català que no siguin Telefónica o ACS.
El que diu Brussel·les
La Comissió Europea justifica les gigafàbriques com a eina per reduir la dependència tecnològica d'Europa respecte als EUA i la Xina, que concentren el 90% de la potència computacional global. Les instal·lacions combinaran xips avançats d'IA, cloud, connectivitat d'alta velocitat i criteris d'eficiència energètica. Espanya ha destacat el seu cost elèctric inferior a la mitjana europea i que les renovables ja superen el 60% del mix.
No és un argument menor. Si Móra la Nova guanya, serà en part perquè el territori Ebre pot oferir energia abundant i barata. El que és menys clar és si l'ecosistema tech català —PIMEs, devs, startups— en podrà aprofitar la capacitat o si la infraestructura funcionarà principalment com a servei per a grans corporatius europeus.
Per a les empreses que ja treballen en transformació digital i no volen esperar fins al 2028, la infraestructura cloud existent —malgrat les seves dependències americanes— continua sent l'únic terreny de joc real. Empreses com NovaStack porten anys acompanyant PIMEs catalanes en aquest procés, sense necessitat d'esperar que Móra la Nova estigui construïda.