La gigafactoria d'IA de Tarragona: Catalunya posa el sòl, Madrid i les corporacions es queden el capital

La Generalitat cedeix terres públiques a Móra la Nova per una infraestructura valorada en 5.000 milions d'euros. La seva participació en el capital: l'1%. El discurs és de sobirania tecnològica; l'estructura accionarial diu una altra cosa.

El negoci de la sobirania

Quan un govern cedeix sòl públic per un projecte de 5.000 milions i a canvi s'emporta l'1% del capital, normalment ho anomenaríem concessió. Aquí l'anomenen «actiu estratègic per al país». El que la Generalitat ha fet és posar entre 3 i 4 hectàrees del polígon industrial d'El Molló, a Móra la Nova, sobre la taula d'un consorci on l'Estat espanyol —via la Sociedad Española para la Transformación Tecnológica (SETT)— controla el 47,99%, i Telefónica, Banco Santander i ACS es reparteixen un altre 47%. Catalunya hi té el 1%.

No es tracta d'un matís comptable. Es tracta de qui pren les decisions sobre una infraestructura que, si tot va bé, consumirà l'equivalent elèctric de la ciutat de Girona sencera. I que estarà operativa, en el millor dels casos, a finals del 2028.

Els números que el comunicat oficial no aclareix

La inversió total anunciada és de 5.000 milions d'euros. D'aquests:

• 1.500 milions vindran de l'aportació inicial del consorci (administracions + empreses privades).
• 3.500 milions han de provenir dels fons europeus per a gigafactories d'IA, que la Comissió Europea encara no ha convocat formalment. La call es publica al juliol, amb 60-90 dies de resposta.
• El govern central ja ha aprovat 719 milions d'euros d'inversió pública estatal.
• La contribució de la Generalitat via INCASÒL, en forma de terra, se situa orientativament al voltant dels 15 milions d'euros. No és oficial.

El secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, Albert Tort, ha confirmat que «no hi ha pla B» si Brussel·les no selecciona la candidatura catalana. Tot i això, afegeix que el consorci «podria ser igualment viable» sense els fons europeus. Ambdues afirmacions coexisteixen amb una certesa matemàtica incòmoda: 3.500 dels 5.000 milions depenen d'una convocatòria que no existeix encara.

Flix torna a sortir a escena

Francesc Barbero, alcalde de Flix i president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, ha presentat el projecte com una oportunitat per «diversificar l'economia regional i reduir la dependència de la central nuclear d'Ascó». El territori, acostumat a acollir infraestructures que consumeixen recursos locals per beneficiar la xarxa nacional, afegeix una nova peça al mosaic: on abans hi havia uraní, ara hi haurà servidors.

La plataforma ciutadana Aturem la gigafactoria d'IA ja ha posat sobre la taula les preguntes que el govern prefereix ajornar: quant consumirà d'energia, d'on vindrà, i com afectarà un territori que viu la transició postindustrial sense haver acabat de pair l'anterior.

La resposta oficial: la fase inicial preveu entre 30 i 50 MW de consum elèctric; de 2029 en endavant, fins a 125 MW —superior al consum de Girona, Lleida o Reus. I el circuit de refrigeració «tendeix a un consum d'aigua zero». El condicional, en aquest context, val el que val.

Què vol dir «sobirà» quan la titularitat és de l'1%?

El projecte promet models d'IA «sobirans» per a hospitals, serveis públics i l'ecosistema empresarial català. Francesc Fajula, ex conseller delegat de Mobile World Capital Barcelona, en serà el gerent. El nom és un senyal: estem davant d'una operació amb l'ADN del MWC, és a dir, Catalunya com a plataforma d'imatge d'un negoci controlat des d'una altra banda.

Per a una PIME de l'arc Reus – Camp de Tarragona, o per a un dev que treballa des de Móra la Nova, l'horitzó és abstracte. El centre, si l'adjudica la UE i si es construeix a temps, podria oferir APIs amb latència reduïda i alternativa a la dependència d'OpenAI o AWS. Però res d'això és operatiu fins al 2028 o 2029, i en condicions accionarials on Catalunya no té veu decisòria.

La promesa de sobirania computacional catalana és, ara mateix, una parcel·la de quatre hectàrees i un 1% en una societat mercantil que ha d'esperar que Brussel·les publiqui una convocatòria que potser canvia el model. Per a empreses que necesiten infraestructura i transformació digital ara —no el 2029—, la realitat és que les decisions de cloud i computació seguiran prenent-se a San José, a Dublín o a Madrid. NovaStack és el tipus d'operador que acompanya PIMEs catalanes en aquesta travessa, sense esperar que la gigafactoria estigui operativa.