Nvidia s'emporta la tecnologia de Groq per 20.000M$ i ara Groq demana 650M$ per sobreviure

Quan una empresa aconsegueix el que sembla la major adquisició de la seva història sense comprar res, el problema apareix uns mesos més tard: qui es queda amb la closca ha de pagar el lloguer. Groq intenta aixecar 650 milions de dòlars d'inversors que ja van cobrar gràcies al deal de Nvidia. El cercle és perfecte, i prou inquietant.

La "no-adquisició" de 20.000 milions

El desembre passat, Nvidia va signar amb Groq un acord que la indústria va etiquetar com a not-acqui-hire: sense comprar l'empresa formalment, Nvidia es va emportar llicències del hardware de Groq —els seus LPU, Language Processing Units, dissenyats específicament per a inferència ultraràpida— i va absorbir executius clau. Els inversors originals van cobrar en efectiu. Técnicament, cap adquisició. Pràcticament, Nvidia es va fer amb el que volia.

La xifra de 20.000 milions hauria estat la compra més gran de la història de Nvidia. Que no ho sigui "formalment" és un detall comptable, no operatiu.

Ara Groq aixeca 650M$ amb el CEO interí al timó

El que queda de Groq —sense els actius tecnològics cedits i sense la cúpula directiva original— busca ara 650 milions de dòlars de la mateixa base d'inversors que va cobrar al desembre. Axios apunta que Disruptive i Infinitium ja han acceptat cobrir la ronda si altres inversors no volen exercir el seu pro-rata.

El lideratge actual és Adam Winter com a CEO interí i Matt Eng com a CFO. No hi ha CEO definitiu. Tampoc hi ha full de ruta pública.

L'objectiu declarat: créixer el negoci de neocloud d'inferència, una plataforma que permet a developers i empreses allotjar aplicacions que consumeixen molta inferència. És a dir, Groq passa de ser una empresa de silicon a ser un proveïdor de serveis cloud. Un pivot que no és menor.

Inferència: el mercat que importa ara

El training dels grans models d'IA és el que surt als titulars. La inferència —tot el que passa cada vegada que un model respon a un prompt— és on es fa el negoci real i on creix la demanda de forma aclaparadora. Groq havia construït una posició competitiva real en velocitat d'inferència: la seva API pública oferia latències molt menors que alternatives com Together.ai o fins i tot les pròpies solucions de cloud dels grans.

Ara Nvidia té les llicències del hardware que ho feia possible. Groq vol ser un neocloud. I l'ecosistema de developers que l'usava —inclosos molts que construeixen producte a Catalunya— ha de recalibrar.

Què canvia per a un dev que treballava amb l'API de Groq

Per a qui ha integrat Groq API en un SaaS, un agent o una eina interna, la pregunta és directa: la neocloud d'inferència serà competitiva en preu un cop s'hagi de pagar la ronda de 650M$? O el model de negoci derivarà cap a pricing empresarial que deixa fora els equips petits?

La inferència és, literalment, la factura d'electricitat de qualsevol startup que construeixi sobre LLMs. Qui controla els chips —i ara Nvidia n'ha absorbit la tecnologia clau— controla el preu a llarg termini. Groq com a neocloud independent és una alternativa valuosa. Groq com a supervivència finançada per inversors que ja van cobrar és una aposta diferent.

Per a equips que construeixen producte sobre APIs d'inferència i que volen diversificar risc de proveïdor, ara és bon moment per avaluar alternatives i arquitectures que no depenguin d'un sol actor. Plataformes com reddev.es treballen habitualment en la selecció d'stack tecnològic i integració d'APIs d'IA per a productes a mida, precisament en el moment en què el mercat es reconfigura.

El deal de Nvidia amb Groq és un manual de com absorbir valor sense assumir responsabilitat. Que ara Groq hagi de demanar diners als mateixos que ja van cobrar per tirar endavant diu tot el que cal saber sobre quin dels dos va guanyar realment.