i2CAT aterra al Pier01 amb 10 milions: recerca pública a casa dels privats

El que podria semblar un simple canvi d'oficina és, en realitat, una declaració d'intencions sobre com Catalunya vol construir el seu ecosistema tecnològic: posant la recerca pública a la mateixa taula que les startups privades, literalment.

i2CAT, el centre semipúblic de R+D tecnològic de la Generalitat, ha inaugurat la seva nova seu al Pier01 —l'espai del Palau de Mar gestionat per Tech Barcelona, la patronal del sector— amb una inversió de 10 milions d'euros provinents majoritàriament dels fons europeus Next Generation. Dos mil metres quadrats, 250 professionals i laboratoris orientats a 6G, IA, ciberseguretat, quàntica i sensòrica. Tot plegat a cinquanta metres de les mateixes startups amb les quals el centre hauria de generar "sinergies".

El Pier01 com a aposta estratègica, no com a mudança

La decisió de Sergi Figuerola, director d'i2CAT, d'ancorar el centre al Pier01 té una lògica clara: sortir de la bombolla acadèmica i entrar en contacte directe amb l'ecosistema privat. El Pier01 és avui el hub tech de referència de Barcelona —potser del sud d'Europa, com ells mateixos proclamen, tot i que l'adjectiu requereix cautela.

La implicació real és que la frontera entre recerca pública i empresa privada s'aprima deliberadament. Que un centre finançat en gran part amb diners públics europeus operi des d'un espai gestionat per la patronal tecnològica no és ni bo ni dolent per se —és una aposta de model. I és un model que altres ecosistemes europeus (Eindhoven, Helsinki, Grenoble) han explotat amb resultats desiguals.

El 6GStarlab: visió a llarg termini o branding territorial?

L'anunci més cridaner és el 6GStarlab: dos milions d'euros addicionals per posar en marxa el que diuen que serà el primer laboratori obert de 6G en òrbita d'Europa. El concepte és genuïnament ambiciós: un entorn de proves per a comunicacions satelitals de nova generació, accessible —en principi— a empreses i investigadors externs.

El caveat és evident: el 6G comercial no arribarà abans de 2030, de manera optimista. El que s'està comprant amb aquells dos milions és una posició en la cursa, no un producte. Que la Generalitat i la Comissió Europea apostin per reservar-se un lloc en aquell taulell és estratègicament defensable. Que el conseller Albert Dalmau el presenti com a "actor cabdal" en el 6G ja és una altra conversa.

Què hi guanya una PIME fora de Barcelona

Aquí és on el discurs institucional es queda curt. i2CAT pot ser, teòricament, un actiu per a qualsevol empresa catalana: accés a projectes europeus, proves pilot en infraestructura d'última generació, col·laboració en recerca aplicada. La nova ubicació al Pier01 fa que aquest accés sigui encara més fluid per a qui ja orbita en aquell ecosistema.

El problema és que una PIME de Lleida o un dev freelance de Reus difícilment sap que i2CAT existeix com a recurs —i menys que ara té un laboratori de 6G en òrbita amb places per a partners externs. La comunicació d'aquests actius públics cap al territori segueix sent, malgrat tot, una assignatura pendent crònica de l'ecosistema tech català.

Per a empreses que volen entendre com la infraestructura tecnològica emergent (6G, IA distribuïda, computació quàntica) pot impactar la seva operativa en els propers anys, la proximitat a centres com i2CAT —i a partners que tradueixin allò en aplicacions reals— comença a marcar diferències. Plataformes com NovaStack treballen exactament en aquesta traducció: connectar l'evolució d'infraestructura tech amb decisions concretes de digitalització per a empreses catalanes.