Set de cada deu assessors ja usen IA: però l'estudi és de qui els ven el software
El 70,5% dels despatxos professionals catalans ja utilitzen intel·ligència artificial en el seu dia a dia. Un titular que fa efecte. Ara mira qui ha fet l'estudi: Wolters Kluwer, proveïdor de software per a assessories. És com si Coca-Cola publiqués que el 70% de la gent prefereix refrescos. El Baròmetre de l'Assessoria és un instrument de màrqueting envoltat d'estadística, i llegir-lo com a informe neutre és el primer error.
Això no vol dir que les dades siguin mentida. Vol dir que la selecció, l'enquadre i la narrativa responen als interessos del productor. I en aquest cas, el productor ven exactament les eines que mesura.
Les xifres que sí que expliquen alguna cosa
Del contingut de l'informe, dues dades mereixen atenció real:
+66,3% d'adopció en un sol any. Si el salt és real —i és probable que ho sigui, atesa l'extensió dels models de llenguatge en eines SaaS de tercers des de finals del 2024— estarem parlant d'una de les adopcions tecnològiques més ràpides en un sector tradicionalment conservador. No ho fan per visió estratègica. Ho fan perquè els proveïdors han integrat IA directament a les plataformes que ja tenien contractades. L'assessor no ha "decidit adoptar IA": simplement un dia el seu gestor de nòmines li va aparèixer amb un botó nou.
56,5% reconeix dificultats per captar talent. Aquí és on la història es torna interessant. La IA s'adopta, en bona mesura, perquè no hi ha prou persones amb les quals substituir-la. No és visió; és necessitat. Quan la narrativa corporativa diu "la tecnologia allibera els professionals per fer feina de més valor", la traducció operativa és: "tenim menys gent i els que tenim fan les mateixes hores".
El problema que l'informe no menciona
El 94,9% dels assessors consultats afirma que les novetats legislatives incrementen la seva càrrega de feina. Amb una IA que processa normativa, interpreta canvis fiscals i genera esborranys de documents, qui valida les decisions finals? La responsabilitat legal segueix recaient sobre el professional, però la cadena de raonament que produeix el resultat és opaca per definició.
Per a una PIME de Girona o un autònom que treballa des de Reus, el seu assessor ja probablement fa servir IA per preparar la declaració trimestral, les nòmines o les liquidacions. No cal que sigui conscient d'això per ser client d'un servei que ha incorporat automatització. La pregunta correcta no és si la IA ha entrat als despatxos —ja hi és—, sinó qui audita les decisions que prenen aquests sistemes quan cometen un error que cap humà supervisa.
Qui guanya i qui perd
Guanya Wolters Kluwer: un informe publicat cada any que justifica la seva posició de mercat i genera cobertura editorial gratuïta. Impecable.
Guanya l'assessor que fa servir les eines bé: menys temps en tasques mecàniques, més espai per a treball de criteri. Però això requereix formació real, no un webinar de 45 minuts.
Perd la PIME que no ho sap: la que paga per un servei digitalitzat sense entendre quina capa tecnològica pren les decisions i sense poder auditar-les si quelcom va malament.
El sector d'assessories i gestories és l'intermediari tecnològic de facto de centenars de milers de petites empreses catalanes. Que el 70% ja usin IA no és una notícia tranquil·litzadora per defecte. Depèn del 30% restant de la frase: amb quines garanties, amb quina supervisió i amb quina responsabilitat.
Per a empreses que volen entendre quina infraestructura digital real hi ha darrere dels seus serveis professionals —i no dependre cegament de capes de SaaS que no controlen—, la conversa sobre sobirania de dades i modernització digital és la que cal tenir ara. Empreses com NovaStack porten anys acompanyant PIMEs catalanes en aquest procés, però la primera passa és saber quines preguntes fer.