La IA ha creat 10.000 milionaris. La resta del sector tech paga la factura

Deedy Das, soci de Menlo Ventures —un dels fons que reguen la cursa de la IA— ha publicat un post llarg i honest sobre el que passa de debò a San Francisco el 2026. La seva conclusió és senzilla i devastadora: la bonança de la intel·ligència artificial ha concentrat riquesa en un grup minúscul mentre el gruix de l'ecosistema tech —enginyers inclosos— navega entre acomiadaments, confusió vocacional i el que ell anomena "deep malaise about work and its future". Quan el sistema genera els seus propis crítics des de dins, és que la fractura és ja inescamotejable.

Els 10.000 i la resta

Amb un càlcul "de servilleta", Das estima que al voltant de 10.000 persones —fundadors i empleats d'OpenAI, Anthropic, Nvidia, xAI i Meta— han acumulat patrimoni net de més de 20 milions de dòlars en els últims cinc anys. Tothom fora d'aquest cercle, fins i tot els que cobren sous de 400.000 o 500.000 dòlars anuals, sent que "pot treballar tota la vida i no arribar mai allà".

La descripció de San Francisco que fa Das no és la del hub tecnològic euforitzat que venen els comunicats de premsa: és un entorn "frenètic", on "la divisió en resultats és la pitjor que he vist mai", els acomiadaments "van a ple rendiment" i molts enginyers de software senten que "la seva habilitat de tota la vida ja no és útil".

Un usuari de X ho va sintetitzar amb precisió quirúrgica: és "bastant nou i bastant brut" que en aquest cicle "la mateixa tecnologia sigui alhora el bitllet de loteria i la cosa que devora el teu pla de contingència".

La ironia de la culpa gestionada

Hi ha un detall que no hauria de passar desapercebut: Das escriu tot això des de Menlo Ventures, un fons que —al mateix dia que circula el seu post— anuncia que lidera un Series A de 30 milions de dòlars en Nectar Social, una startup d'IA per a màrqueting. El lament sobre la desigualtat és real, però coexisteix perfectament amb el negoci que l'alimenta. No és hipocresía individual; és l'estructura del venture capital: guanyes quan concentres apostes en els pocs que guanyen tot.

Alguns usuaris van fer ulls en blanc al post de Das. L'emprenedor Deva Hazarika va apuntar que "la majoria de persones en aquest post són increïblement afortunades i simplement poden triar ser feliços". Té raó en el diagnòstic; s'equivoca en la solució.

Què vol dir tot això per a l'ecosistema tech català

El sector TIC a Catalunya és majoritàriament format per PIMEs de menys de 50 persones i freelances, molts d'ells ubicats a l'arc Barcelona-Reus-Girona. No estan en el club dels 10.000. Tampoc hi estaran.

La pregunta pràctica és una altra: en un mercat on Copilot, Cursor i els agents d'IA escurcen el temps necessari per escriure codi, quin és el valor diferencial d'un equip tècnic local? La resposta no és "escriure codi més ràpid que l'IA" —aquella batalla ja s'ha perdut en termes de volum brut. La resposta és comprendre el problema del client, integrar l'IA en fluxos reals de negoci i assumir la responsabilitat del resultat final.

Les startups catalanes que ja operen com a capa d'integració —IA aplicada a processos concrets, no com a producte d'IA pura— estan en una posició menys exposada que els generics. Les que intentin competir amb OpenAI per construir models fundacionals, directament fora de joc.

Per a devs que volen reposicionar-se en aquest escenari, la tendència que s'imposa no és especialitzar-se en una eina concreta —que demà pot quedar obsoleta— sinó en la capacitat de construir producte amb criteri. Plataformes com reddev.es treballen precisament en aquest nínxol: equips tècnics que entenen tant el codi com el context de negoci, que és exactament el que el mercat demana ara que els LLMs han abaratit la part mecànica.

La cursa de la IA ha creat 10.000 milionaris. La classe mitjana tech —catalana o de qualsevol altra latitud— no és la beneficiada d'aquest cicle. Reconèixer-ho és el primer pas per trobar on sí que hi ha marge real.