L'home de Manresa que decideix com la IA canviarà Internet: «Hi haurà buscadors per a humans i buscadors per a agents»
Jordi Ribas porta 26 anys a Microsoft i és el president de Cerca i Intel·ligència Artificial d'una empresa valorada en tres bilions de dòlars. No és un evangelitzador de fira de mostres: és la persona que decideix com funciona Bing, com es desplega Copilot i, ara, com la companyia respon a un canvi que ningú va preveure del tot bé —ni ells mateixos.
La revelació important de la seva entrevista al Foro Económico y Social del Mediterráneo no és la frase sobre agents. És la confessió entremig: «Pensàvem que el canvi seria més ràpid.» Microsoft va apostar que la gent abandonaria els resultats de cerca tradicionals per als xatbots. No ha passat. La gent continua volent els enllaços. Continua volent saber d'on ve la informació. I aquí és on el model de negoci de la cerca s'ha quedat en terra de ningú.
La cerca es bifurca: un internet per a persones, un altre per a màquines
Mentre la transició humana va lenta, l'explosió silenciosa s'està produint en un altre costat. Microsoft ja ha llançat WebIQ, un cercador dissenyat exclusivament per a agents autònoms —programes que treballen 24 hores, fan cerques llargues, detallades i molt més ràpides que qualsevol humà. Ribas és clar: «Les cerques d'agents estan creixent molt ràpidament.»
Traduït al que implica: una part creixent del trànsit d'Internet ja no el genera cap persona. El generen màquines que busquen informació per executar tasques per compte d'un humà que, mentrestant, fa una altra cosa. I el SEO, les estratègies de contingut i la visibilitat digital tal com les entenem avui estan construïdes enterament per a l'altre costat de la bifurcació.
La daga contra OpenAI que Ribas llança de passada
La part políticament interessant de l'entrevista arriba quan se li pregunta sobre drets d'autor. Amnistia Internacional i altres organitzacions han demanat prohibir models entrenats amb dades extretes il·legalment. Sam Altman (OpenAI) va admetre públicament que és pràcticament impossible entrenar models competitius sense material protegit.
Ribas no ho diu explícitament, però el subtext és inatacable: «Nosaltres ho estem fent. Hem pogut fer models competitius sense necessitat de dades que no fossin completament legals.» Si és cert, és una avantatge competitiva enorme de cara a la regulació europea. Si és màrqueting corporatiu sense verificació independent, és un risc reputacional que algun regulador acabarà posant a prova.
Què vol dir això per a un dev o una PIME catalana
La bifurcació de la cerca no és un problema d'aquí a deu anys. WebIQ ja existeix. Els agents ja rastregen la web amb patrons completament diferents als de Google Search Console. Una empresa que construeix la seva visibilitat digital exclusivament optimitzant per als buscadors tradicionals s'està preparant per a un internet que ja no serà l'únic que existirà.
El que canvia de forma concreta:
- L'estructura del contingut ha de ser comprensible per a agents que no llegeixen com humans. Dades estructurades, APIs obertes, formats clars.
- La velocitat i l'accessibilitat tècnica del web passa de ser una bona pràctica a ser un requisit de supervivència en la cerca per a agents.
- El SEO de continguts continuarà sent rellevant per als usuaris humans, però necessitarà una capa paral·lela d'optimització per a màquines autònomes.
Per als equips que construeixen producte digital —des d'una startup de Barcelona fins a una agència de Girona—, ignorar aquesta bifurcació és apostar que l'única part de l'internet que importa és la que es veu en un navegador obert per un humà. Cada mes que passa, aquesta aposta és menys encertada. Si necessites repensar l'arquitectura del teu producte digital per a aquest escenari, llocs com reddev.es treballen exactament en la intersecció entre les decisions tècniques i la nova realitat de la cerca.