Liux vol vendre microcotxes de lli a 18.000 € en un mercat on la Xina posa el preu

La startup espanyola Liux arriba a TechCrunch amb l'homologació europea a la butxaca, 16 milions recaptats i una llista d'espera de 7.500 persones. Sona bé. Però el mercat on vol entrar és exactament aquell on la lògica del premium sostenible s'ha estavellat una vegada rere l'altra contra la paret d'un BYD a 9.000 euros.

El pivot que no s'explica del tot

El 2022, Liux va presentar l'Animal: un SUV completament elèctric fet de materials reciclats i vegetals. Un projecte ambiciós que van abandonar gairebé de seguida. El motiu oficial és que homologar un vehicle gran és massa car per a una startup petita. El motiu real és que el finançament no els permetia assumir el risc regulatori d'un vehicle de la categoria M1.

Llavors van fer el que fan totes les startups de hardware quan s'encallen: van reduir l'abast. El resultat és el Liux Big —el nom és una broma, admeten ells mateixos—, un microcar de categoria L7e, que és el format on l'homologació és assequible i on no es requereixen ni tan sols proves de xoc obligatòries.

El problema és que aquest mateix format és el terreny de caça preferit dels fabricants xinesos. Smart, que va ser el símbol del microurbà europeu, ja fabrica a la Xina. Citroën Ami costa menys de 8.000 euros. I els rivals xinesos com el Baojun Yep o el BYD Seagull posen pressió de preu constant sobre tot el segment.

18.000 euros per un cotxe de lli

El Liux Big arribarà al mercat a menys de 18.000 euros —el preu definitiu no s'ha confirmat— abans de les subvencions d'EV disponibles a cada país. Això el situa a la franja alta del segment. La proposta per justificar el sobrepreu: un cos fabricat en biocompost de lli dissenyat per ser realment reciclable, bateria recargable amb panells solars domèstics i un disseny que, diuen, fa sentir que condueixes un cotxe de veritat i no un ciclomotor de quatre rodes.

El cofundador Antonio Espinosa ve d'Auara, una empresa d'aigua mineral en ampolla reciclable que va vendre amb èxit. Sap com construir una narrativa de sostenibilitat amb substància. Però l'ampolla d'aigua i el cotxe no competeixen en el mateix escenari de preus: a l'ampolla sostenible li pots posar vint cèntims més i el consumidor ho paga. A un cotxe li pots posar 9.000 euros més i el mercat t'ho qüestiona amb les xifres de vendes.

La cadena de subministrament és l'altre elefant a l'habitació. El propi Espinosa admet que «una cadena sobirana és inassolible»: les bateries no es fabriquen a Europa. Liux navega la mateixa contradicció que tots els fabricants EV europeus petits —dependència de components asiàtics amb branding de proximitat— però almenys ho diu sense embuts.

Qui comprarà el Liux Big

El perfil més representat a la llista d'espera: persona d'entre 55 i 60 anys, resident urbana, que busca un segon cotxe de la llar. No és el comprador jove que vol substituir el transport públic ni el professional que vol eliminar el cotxe de combustió. És algú que ja té un cotxe i vol una alternativa petita per a desplaçaments curts.

Això limita el potencial transformador que les startups de mobilitat sovint es pengen a la solapa. Liux ho reconeix: «hem de triar les nostres batalles». Millor una empresa petita que sap on és que una gran promesa que no s'arriba a materialitzar.

La capacitat de producció prevista és de 20.000 unitats anuals el 2030. Amb tres plantes a Espanya i 65 empleats actuals, parlem d'una operació que haurà de créixer considerablement per arribar a aquella xifra. El finançament europeu inclòs als 16 milions recaptats actua com a coixí, però no és infinit.

Què en treiem, des d'aquí

Per a una empresa del sector de components, materials compostos o agrotech que treballi des del Camp de Tarragona o la Conca de Barberà, el cas Liux és llegible en clau industrial: el biocompost de lli que serveix per fer la carrosseria és exactament el tipus de material avançat que la indústria catalana podria proveir si tingués una aposta pública clara en la cadena de valor EV. De moment, no la té.

El mercat europeu de microcotxes existeix. Té demanda real. Però la Xina hi ha entrat amb preus que cap startup occidental pot replicar sense subsidis o sense un diferencial de valor que el comprador estigui disposat a pagar. Liux aposta per la sostenibilitat com a diferencial. La pregunta és si 7.500 persones en llista d'espera es convertiran en 7.500 compradors a 18.000 euros quan arribi el moment de posar la targeta.