Meta acomia 8.000 persones per pagar la factura de la IA

La fórmula és tan clara que fa vergonya que algú l'hagi de dir: Meta elimina 8.000 llocs de treball per finançar la seva aposta en intel·ligència artificial. No és una reestructuració, és una transferència comptable. El capital que anava a salaris humans va a còmputs de GPU.

La matemàtica d'en Zuckerberg

Meta tenia prop de 79.000 empleats a principis del 2025. El 20 de maig, uns 8.000 rebran un correu als seus emails corporatius i personals comunicant-los que estan fora. A més, l'empresa tanca 6.000 vacants obertes que no cobria. La reducció real de capacitat laboral és, per tant, d'unes 14.000 posicions.

La cap de personal de la companyia, Janelle Gale, ho explica en un memo intern filtrat per Bloomberg sense excessiva floritura: els acomiadaments serveixen per "compensar les altres inversions que s'estan fent". Les altres inversions: entre 60.000 i 65.000 milions de dòlars destinats a IA aquest any. La connexió causal és directa i inequívoca.

"Useu agents d'IA per programar"

El detall que el comunicat oficial toca de passada, però que defineix el futur del sector, és aquest: Meta ha encoratjat activament els seus empleats a utilitzar agents d'IA interns per a tasques de programació. Avui és una recomanació. En un entorn on estàs mesurant qui necessites i qui no, és una auditoria.

La lògica és la mateixa que ha aplicat el sector bancari amb la digitalització dels anys 2010: primer automatitzes les tasques repetitives, després les "semi-qualificades", i quan el model maduri, justifiques els retalls amb dades de productivitat. Meta simplement ho fa a velocitat de 2025.

Ni és el primer ni serà l'últim

El 2022 i 2023, Zuckerberg ja va aplicar l'"any de l'eficiència": milers d'acomiadaments presentats com a necessitat post-pandèmica. El que ara queda clar és que aquell moment no era un ajust sinó l'inici d'un reposicionament estructural. Meta no fa grans plantilles d'enginyers; fa models d'IA que substitueixen enginyers.

La competència amb OpenAI i Alphabet —citada explícitament al memo— no és una guerra de talent humà: és una guerra de capital i còmput. Qui tingui millors xips i millors models guanya. La plantilla humana és un cost variable, no un avantatge competitiu.

Què significa per a qui treballa en tech des de Catalunya

Per a un dev que depèn de les APIs de Meta —WhatsApp Business, Instagram Graph, login federats— la reducció d'equips humans interns és una mala notícia pràctica: menys persones per respondre incidències, documentació que no s'actualitza, canvis de política que arriben sense avís i sense interlocutor. No és catastrofisme; és el que ja passa amb les plataformes que han aplicat la mateixa lògica.

Per a startups catalanes que han construït producte sobre l'ecosistema Meta, el missatge és el de sempre però ara amb urgència: diversificar dependències tecnològiques no és una best practice, és gestió de risc. La plataforma que avui et dona accés a 3 milions d'usuaris demà pot canviar les condicions d'una API sense que hi hagi ningú a l'altre costat del telèfon.

I al mercat laboral: si Meta, Microsoft i Google apliquen la mateixa lògica en paral·lel —i ho estan fent—, el nombre d'ofertes de feina tech de qualitat als propers 18 mesos s'encongirà. Els developers catalans que aspiren a posicions en empreses internacionals hauran de competir en un mercat on l'oferta humana baixa però l'exigència tècnica puja.

El 20 de maig, 8.000 persones rebran aquell correu. Mentre tant, Zuckerberg presentarà resultats trimestrals la setmana que ve. Les xifres, com sempre, seran bones.