Openchip i els 35 milions de la Generalitat: sobirania tecnològica o rescat encobert?
El Govern ha injectat 10 milions d'euros addicionals a Openchip & Software Technologies, elevant el suport públic total fins a 35 milions. El comunicat oficial parla de "projecte estratègic" i "sobirania tecnològica europea". El que no diu és que l'empresa, fundada el 2021 com a spin-off del Barcelona Supercomputing Center (BSC), necessita aquests diners per mantenir la continuïtat dels seus programes de R+D mentre espera que algú del sector privat decideixi entrar. Quan un govern reforça un préstec pocs mesos després del primer tram —sense que la ronda privada s'hagi tancat—, l'angle estratègic i l'angle de rescat comencen a semblar-se molt.
Els números que el comunicat no posa junts
El març, la Generalitat va concedir 25 milions d'euros a Openchip. Al juny —menys de tres mesos després— n'ha afegit 10 de nous. Fins aquí, 35 milions en préstecs. Però el quadre complet és més gran: el primer préstec de 25 milions pot convertir-se en participació accionarial (equity), i sobre la taula hi ha un possible aval de fins a 20 milions addicionals de l'Institut Català de Finances. La suma teòrica de l'exposició pública podria arribar als 55 milions d'euros, amb la Generalitat potencialment esdevenint accionista d'una empresa de disseny de microprocessadors.
Openchip no és una startup qualsevol: és un Projecte Important d'Interès Comú Europeu (IPCEI) en microelectrònica, la qual cosa li dona etiqueta europea però no li garanteix el capital. La Comissió Europea selecciona, els estats membres financen. I en el cas català, el finançament és públic mentre el privat no acaba d'aparèixer.
RISC-V, xips d'IA i la competència impossible?
L'empresa dissenya xips d'alt rendiment per a aplicacions d'intel·ligència artificial, computació avançada i centres de dades —els processadors que fan funcionar els models d'IA que les empreses catalanes ja fan servir cada dia. L'arquitectura RISC-V sobre la qual treballa és oberta, cosa que teòricament permet escapar de la dependència ARM/x86. Teòricament.
La realitat del mercat de semiconductors és crua: TSMC, Intel Foundry i el domini de NVIDIA en inferència d'IA operen a escales que cap projecte europeu, per ben finançat que estigui, podrà assolir en cinc anys. Openchip pot ocupar nínxols específics —computació d'alta eficiència energètica, aplicacions d'IA embedded— però el camí entre "dissenyem xips prometedors" i "som una empresa sostenible" és llarg, car i ple de cadàvers de projectes europeus de semiconductors que van néixer amb molt bona premsa.
Qui guanya i qui perd en aquesta aposta
Guanya el BSC i l'ecosistema investigador barceloní: cada euro públic que manté Openchip activa manté talent d'enginyeria a Catalunya que, si l'empresa s'enfonsa, marxaria cap a ASML, IMEC o directament als EUA. Guanya GTD, el soci industrial. Guanya, a llarg termini, qualsevol empresa catalana que depengui de xips per a IA si el projecte prospera i redueix la dependència de hardware nord-americà.
Perd —per ara— el contribuent català, que assumeix un risc que el mercat privat no ha volgut assumir al ritme esperat. Perd la narrativa si d'aquí a un any cal un tercer tram de préstec sense que la ronda privada s'hagi tancat. I perd credibilitat el concepte de "sobirania tecnològica" si l'única manera de mantenir-lo viu és que el sector públic tapi tots els forats mentre el capital institucional europeu mira des de la graderia.
La pregunta que el Govern no respon
Avançsa i el departament d'Economia faran "seguiment de la situació econòmica i financera" d'Openchip durant la vigència del préstec. Bé. Però la pregunta real és: quina és la condició de sortida? En quin moment la Generalitat decideix que ha posat prou diners i que si la ronda privada no arriba, el projecte s'atura? O, en sentit contrari, en quin moment es converteix en accionista formal i assumeix el risc de governance d'una empresa de semiconductors?
La manca de resposta pública a aquesta pregunta és, en si mateixa, una resposta. Per a empreses catalanes que treballen amb infraestructura d'IA i cloud —i que avui paguen factura cara a NVIDIA, AWS i Azure—, Openchip representa un futur desitjable però incert. La transició cap a infraestructura europea de xips no serà automàtica ni ràpida; empreses com NovaStack ja acompanyen PIMEs catalanes en la gestió d'aquesta dependència tecnològica en el present, mentre el sector públic juga a llarg termini amb diners que potser mai no tornaran.