El Pacte Nacional per a la Indústria: 4.500 milions i el gruix va a ciment, no a IA
Catalunya ha segellat el seu nou Pacte Nacional per a la Indústria. Salvador Illa, Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT han firmat un full de ruta fins al 2030 amb 4.463 milions d'euros i 190 actuacions. El titular és ambiciós. Les partides, menys.
Quan un govern cita l'informe Draghi, parla de sobirania estratègica europea i posa la IA al centre del discurs, és legítim preguntar on van els diners de veritat. La resposta en aquest pacte és clara: infraestructures (1.834M€), molt per davant d'innovació (523M€). La indústria dels xips i la intel·ligència artificial apareixen com a focus sectorials al text, però les xifres no acompanyen el relat. Citar Draghi mentre poses el gruix dels recursos en sòl industrial i ferrocarrils no és coherència estratègica —és política de comunicació.
La jerarquia real del pressupost
La distribució per departaments ho diu tot. El de Territori encapçala l'assignació amb 1.706 milions. El d'Empresa i Treball en rep 1.348. El d'Agricultura, Ramaderia i Alimentació, 706. Innovació i competitivitat se'n queda amb 523,6 milions —menys d'una sisena part del total—, una xifra que s'ha de repartir entre tots els sectors industrials de Catalunya.
Per a un ecosistema que aspira a ser un hub europeu d'IA i semiconductors, 523 milions en innovació durant sis anys és modèst. Per comparació, la ronda de Theker que es va tancar fa pocs dies —una sola empresa de robòtica barcelonina— va captar 85 milions en una sola operació.
Qui porta el paraigua i qui s'empassa la pluja
Pimec ha aconseguit que el 60% dels recursos quedi reservat per a petites i mitjanes empreses. El president Antoni Cañete ho ha celebrat dient que el pacte té "una mirada de pime" i és "més executable i governable". Serem escèptics fins que no veiem les convocatòries obertes: en pactes industrials anteriors, la reserva per a pimes s'ha quedat en paper perquè les condicions d'accés afavorien empreses amb estructura financera i administrativa suficient per gestionar justificacions tècniques complexes.
Per a una PIME de Girona o un dev freelance de Reus, la pregunta pràctica no és si el 60% és seu sobre el paper, sinó quan s'obriran les convocatòries concretes, quins requisits demanen i si la seva empresa pot absorbir el cost de l'espera entre sol·licitud i cobrament. Històricament, aquí es perd la major part de la inversió anunciada.
L'angle que el comunicat oficial no explica
El pacte s'alinea explícitament amb l'informe Draghi i la sobirania estratègica europea. La intenció és clara: posicionar Catalunya com a proveïdora industrial de la UE en un moment de desglobalització activa. Però hi ha una tensió de fons. La sobirania digital que promou Draghi passa per semiconductors, cloud sobirà i capacitat pròpia en IA. La sobirania que finança aquest pacte passa per infraestructures físiques, sòl industrial i connexions ferroviàries. Les dues no s'exclouen, però la primera necessita un altre ordre de magnitud en inversió tech del que aquí es veu.
L'objectiu que la indústria representi el 25% del PIB català el 2030 és ambiciós —avui ronda el 20%—. Arribar-hi amb 523 milions en innovació, repartits en sis anys entre tots els sectors, demana o bé un efecte multiplicador molt optimista del capital privat o bé que algú ampliï el pressupost "com a mínim fins a 5.000 milions", com s'indica al text. Unes declaracions d'intencions que depenen dels pressupostos de la Generalitat dels pròxims exercicis no és exactament una garantia bancable.
Per a les empreses que necessiten fer el salt a la digitalització i la modernització d'infraestructura per accedir a les oportunitats d'aquest pacte, el camí no espera els terminis de les convocatòries públiques. Opcions com NovaStack treballen precisament en acompanyar PIMEs catalanes en la transició digital sense dependre del calendari administratiu.