Els Fons de Cohesió europeus, en joc: el PE diu no a Madrid, però qui mana no és el PE

El Parlament Europeu ha votat en contra de centralitzar els Fons de Cohesió als governs estatals. Enhorabona. Ara bé, el PE no té poder de codecisió en el marc financer plurianual de la UE —i això ho sap tothom menys el comunicat oficial. La negociació real la decidiran el Consell (governs estatals) i la Comissió Europea, i aquí Alemanya i els Països Baixos volen retallar, França i Espanya volen ampliar, i Catalunya és, en el millor dels casos, una variable de negociació, no un actor amb vot.

Per a l'ecosistema tech i industrial català, la centralització proposada no era una abstracció administrativa: era la diferència entre accedir directament a convocatòries de digitalització gestionades per la Generalitat —via ACCIÓ, departaments sectorials— o haver de competir en licitacions estatals on el pes polític compta tant com el projecte.

El laboratori que ja tenim: Next Generation

El model que la Comissió volia exportar als Fons de Cohesió és exactament el dels fons de recuperació pandèmica. I el resultat d'aquell experiment ja el vam dissecar: l'1% de les empreses catalanes va aconseguir el 71% dels diners. No per mèrit tècnic, sinó per capacitat de lobby, estructura jurídica i accés a les xarxes de distribució. Les PIMEs i startups en queien fora de manera sistemàtica, no perquè no complissin requisits sinó perquè el sistema centralitzat premia volum i estructura.

Exportar aquest model als Fons de Cohesió —que representen al voltant d'una tercera part del pressupost total de la UE— hauria sigut multiplicar l'efecte per deu.

Von der Leyen ja va prometre. Sí, ja.

La presidenta de la Comissió va dir que els Fons de Cohesió continuarien en mans regionals. Perfecte. Però estem parlant d'un procés de negociació que durarà anys (pressupost 2028-2034), en un context en què la despesa militar s'incrementa a costa d'altres partides, i on la promesa oral d'una presidenta de la Comissió té exactament el valor que li donen els estats membres que posen els diners.

El PE demana, a més, un increment del 10% del pressupost global de la UE per no retallar ni cohesió ni PAC. Proposta raonable. Probabilitat que Alemanya i els Països Baixos ho acceptin: la història no convida a l'optimisme.

Què es juga realment una PIME de Girona o un dev des de Reus

Si els Fons de Cohesió es centralitzen, les línies de digitalització que avui distribueix la Generalitat —des de subvencions per a transformació digital de la pime fins a ajuts per a infraestructura tecnològica en zones industrials— dependrien d'aprovació de Madrid. No desapareixerien automàticament, però la velocitat d'accés, la granularitat de les convocatòries i la proximitat administrativa es perdrien.

Per a una empresa petita de l'arc industrial Girona-Tarragona que vol modernitzar la seva infraestructura, la diferència entre una convocatòria regional amb terminis àgils i una estatal amb sis mesos de resolució i mínims de facturació és, directament, si el projecte és viable o no.

La transició digital de les PIMEs catalanes s'ha construït sobre l'accés a fons gestionats regionalment. Empreses com NovaStack porten anys acompanyant empreses d'aquest perfil en processos de modernització que depenen precisament d'aquesta arquitectura de finançament. Centralitzar-la no és un canvi administratiu menor.

El vot del PE importa, però no decideix

El Parlament Europeu ha fet el que podia: posicionar-se. I el posicionament és clar i favorable per a Catalunya i les regions europees que gestionen directament els fons. Però el marc financer plurianual no és una directiva ordinària: es decideix per unanimitat al Consell, i cada govern estatal té veto efectiu.

El resultat final dependrà de si el bloc favorable a mantenir la gestió regional —150 regions europees, inclosa Catalunya— aconsegueix influir prou sobre els seus governs centrals. O si la negociació sobre despesa militar acaba esdevenint la moneda de canvi que capgiri les promeses de Von der Leyen.