Els aiguats costen 117 milions a les PIMES catalanes — i les assegurances no cobriran el gruix del dany

Hi ha una mentida de confort que les PIMES catalanes s'expliquen cada any quan renoven la pòlissa: "si passa alguna cosa, estic cobert". Els aiguats de la setmana passada acaben de demostrar fins a quin punt aquesta creença és una ficció comptable. Set de cada deu euros de dany no vindran d'un sostre esfondrat ni d'una màquina inundada: vindran de treballadors a qui has pagat hores que no has pogut produir. I d'això, les assegurances no en saben res.

La xifra que el Govern no vol llegir en veu alta

Pimec ha publicat l'estudi de l'Observatori de la Pime de Catalunya sobre l'impacte de les inundacions recents al Vallès Oriental, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Maresme. La forquilla és de 65 a 208 milions d'euros, però la xifra central de treball és 117,5 milions. El desglossament és el que importa:

• 46,1 milions en salaris d'hores no treballades (1,8 milions d'hores perdudes).
• 37,3 milions en activitat que no es podrà recuperar.
• 28,9 milions en danys materials directes (instal·lacions, maquinària, estoc).
• 5,1 milions en costos extraordinaris (neteja, logística, retirada de residus).

L'aturada d'activitat representa el 71% del dany total. I les assegurances estàndard de les PIMES no cobreixen cessació d'activitat per catàstrofe natural en la majoria de pòlisses del mercat. El precedent de la DANA valenciana de tardor de 2024 ja havia deixat aquest buit en evidència. Catalunya el repeteix sense haver tancat el forat.

El 5 contra el 28,9: una ràtio que no necessita comentari

El Govern de la Generalitat ha previst 5 milions d'euros en ajudes directes per al conjunt de Catalunya. Pimec calcula 28,9 milions de danys materials en cinc comarques. La ràtio és menys del 17% dels danys físics documentats — i zero euros per a l'aturada d'activitat, que és on viu el 71% del problema.

Pimec reclama ajudes proporcionals als danys, tramitació àgil, mecanismes de liquiditat immediata i acceleració dels peritatges. Res que no s'hagués demanat ja fa un any a la Comunitat Valenciana. El que és nou és la petició d'un "permís climàtic": un mecanisme de compensació per als salaris pagats sense producció. No és retòrica, és l'admissió explícita que els temporals extrems han deixat de ser excepcionals i que el marc legal i assegurador actual no és adequat per a la nova freqüència d'aquests esdeveniments.

Territori i magnitud: el Vallès Oriental porta el 47% del pes

El Vallès Oriental —on dilluns es va decretar el confinament de tota la comarca— concentra 54,8 milions d'euros de dany, el 47% del total. Granollers, amb 18,2 milions, és el municipi més afectat. Al Barcelonès l'impacte arriba als 23,1 milions, al Baix Llobregat 21,5 milions, al Vallès Occidental 15,1 milions i al Maresme 3 milions.

El 76,3% de les empreses enquestades han estat afectades, un 43,3% de manera directa. I el detall que hauria de preocupar qualsevol gestor: el 18,9% de les empreses afectades encara no ha recuperat la normalitat. Gairebé una de cada cinc. En el sector del comerç, la restauració i la venda ambulant la situació és pitjor, perquè la suspensió de mercats i fires ni tan sols entra als càlculs de Pimec.

La infraestructura que sí que va aguantar

Hi ha un angle que l'informe no menciona però que qualsevol responsable tècnic pot inferir: les empreses que van continuar operant durant els pitjors dies del temporal eren, majoritàriament, les que tenien accés remot als seus sistemes, documentació al núvol i equips que podien treballar des de qualsevol punt. Les que depenien d'una sola seu física, d'un servidor local o de presència obligatòria a l'oficina, van perdre hores des del primer minut.

La resiliència climàtica i la resiliència digital estan més connectades del que sembla als pressupostos de les PIMES. Per a les empreses que volen revisar la seva exposició a aquest risc estructural, la transició a infraestructures híbrides és exactament el tipus de decisió que evita que el proper temporal es converteixi en una factura de salaris improductius. Empreses com NovaStack treballen amb PIMEs catalanes en aquesta adaptació des de fa anys.

El proper temporal no demanarà permís. La pregunta és si el marc assegurador, legal i tecnològic estarà a punt quan arribi — o si tornarem a comptar danys a posteriori amb la mateixa sorpresa fingida.