Les PIMES catalanes s'han posat les piles en productivitat — i ara venen els nuvolets

El teixit empresarial petit i mitjà de Catalunya ha aconseguit el que semblava crònicament impossible: retallar la bretxa de productivitat amb les grans empreses durant quatre anys consecutius. L'Anuari de la Pime Catalana 2024 de Pimec —elaborat sobre 80.000 empreses del Registre Mercantil— ho confirma amb xifres. Però llegir la notícia com un titular de victòria seria un error: sota la millora hi ha una ralentització programada que arribarà just quan les PIMEs haurien d'accelerar la inversió digital.

Les xifres que importen, i les que no es diuen prou

La productivitat de les petites i mitjanes empreses catalanes va créixer un 2,7% el 2024, fins a 74.355 euros per ocupat. Les grans empreses van retrocedir un 0,1%, fins als 93.405 euros. La bretxa, que el 2020 era del 26%, ha quedat al voltant del 20%. Menys de 20.000 euros de diferència, per primera vegada en molt de temps.

Les vendes per empresa van pujar un 5,5%. La rendibilitat financera s'ha mantingut per sobre del 12%. I el patrimoni net sobre l'actiu ha pujat fins al 57%, un indicador de solvència que hauria fet somriure qualsevol analista del 2008 quan les empreses s'enfonsaven descapitalitzades.

Els salaris, finalment, han crescut al ritme de la productivitat: un 4,6%, per sobre de la inflació del 2,8%. Sobre el paper, poder adquisitiu guanyat. A la pràctica, Oriol Amat, president de l'Observatori de la Pime, hi posa un matís que és quasi una advertència: l'habitatge s'ha encarit molt per sobre de l'IPC, i la "sensació" d'augment salarial per als treballadors és molt menys brillant que el percentatge.

L'alentiment que ja s'anuncia

Aquí és on el comunicat oficial de Pimec amaga la part incòmoda. Les perspectives de facturació per a 2025 i 2026 cauen: del 5,5% assolit el 2024 al 4,5% i 4,2% previstos. La causa: preus energètics elevats i tipus d'interès que es resisteixen a baixar prou ràpid.

Per a una PIME de Girona que va bé però amb un marge estret, o per a un dev freelance amb clients d'empresa petita a Reus, aquest alentiment significa una cosa concreta: els clients tancaran la mà. Les decisions d'inversió —en digitalització, en eines cloud, en automatització— s'ajornaran si no es pot demostrar un retorn ràpid i mesurable. La finestra per vendre transformació digital sense fricció s'estreny.

La llei de creixement empresarial, o com usar bones notícies per fer pressió

El que no diu el titular és que Pimec ha aprofitat la presentació de l'anuari per reiterar la seva demanda al Govern: una llei de creixement empresarial que faciliti que les PIMEs puguin créixer de mida sense penalitzacions fiscals ni burocràtiques. Antoni Cañete, president de la patronal, afirma que la norma "progressa adequadament". El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, hi ha estat present i no ha rebatut res.

L'estructura del missatge és la de sempre: bones dades de fons per exigir marc regulatori favorable. No és cínic dir-ho, és política industrial. I no és irrazonable: la correlació entre mida d'empresa i productivitat és un fet, no una teoria.

El problema de fons que l'anuari no pot resoldre

Cap anuari de Pimec parla obertament de la capacitat tecnològica de les PIMES catalanes, i és el buit estructural que fa que la bretxa de productivitat sigui tan resistent. Les 80.000 empreses analitzades no es mesuren per grau de digitalització, per ús de cloud, per automatització de processos o per capacitat de fer servir dades per prendre decisions. Mesuren ingressos i treballadors.

Que la productivitat hagi crescut és real i celebrable. Però si el creixement ve majoritàriament de factors externs —demanda estable, tipus d'interès que comencen a cedir, preus d'inputs relativament controlats el 2024— la resiliència davant un entorn pitjor (que és exactament el que pronostiquen per a 2025-2026) dependrà del que les PIMEs hagin construït internament.

Les que hauran invertit en infraestructura digital —processos al núvol, automatització, integració de dades— absorbiran l'alentiment molt millor que les que han eixamplat marge però no han tocat res de la seva operativa. Empreses com NovaStack porten anys acompanyant PIMEs catalanes exactament en aquest trànsit, i el moment de fer-ho no és quan les vendes cauen: és ara, quan la caixa aguanta.

La bretxa de productivitat s'ha reduït. La bretxa digital, ningú no l'ha mesurat.