Qilimanjaro capta 19,6 milions: el quantum català que ja depèn de l'Estat i Indra
La computació quàntica catalana acaba de rebre el seu finançament més gran. Però si mires de qui vénen els diners, el relat de la "startup d'èxit" es complica considerablement.
Qilimanjaro Quantum Tech, l'única empresa espanyola capaç de construir un ordinador quàntic de dalt a baix —xips, software i algorismes propis—, ha anunciat el primer tancament de la seva ronda Sèrie A: 19,6 milions d'euros. L'operació la lidera Indra (10M€ via IndraMind, el seu braç d'IA per a defensa i seguretat) i la SETT —el vehicle inversor del Ministeri de Transformació Digital— hi reinverteix 9,6M€. Properament, s'hi sumaria Avançsa, l'empresa pública de promoció industrial de la Generalitat de Catalunya. Quan es tanqui la ronda completa —objectiu: 50M€—, la majoria del capital de Qilimanjaro vindrà de l'esfera pública o de la indústria de defensa. Això no és una Sèrie A convencional: és una nacionalització tecnològica suau en curs.
Full-stack quàntic, però amb patrocinadors d'uniforme
La proposta de Qilimanjaro és genuïnament diferencial. Ser full-stack en computació quàntica significa controlar tota la pila: des dels xips superconductors fins als algorismes d'optimització. Ningú més a l'Estat espanyol ho fa. I ja han demostrat que funciona: operen tres sistemes quàntics al Barcelona Supercomputing Center (BSC), servint sectors com l'energia, les telecomunicacions i les finances.
Amb 80 empleats i una ronda de 100-150 milions prevista per al 2027, Qilimanjaro té un perfil de creixement que alguns d'aquí envejarien. La consellera delegada, Marta P. Estarellas, descriu la combinació d'inversors com «capital sobirà i capital industrial treballant junts per protegir i accelerar l'autonomia tecnològica nacional». La frase sona bé en un comunicat. La pregunta és si sona igual quan s'hi mira de prop.
Quan l'Estat i Indra entren, qui decideix?
Indra no és un fons de capital risc. És un grup de defensa amb contractes institucionals a tot l'Estat. IndraMind, el vehicle que ha posat 10 milions a Qilimanjaro, s'ha creat explícitament per desenvolupar «solucions sobiranes per a defensa, seguretat i indústria». El seu director general deixa clar que l'aposta és estratègica, no financera en sentit pur.
La SETT, per la seva banda, és capital 100% públic ministerial. I Avançsa és capital de la Generalitat. Quan sumes el que ja hi ha —i el que vindrà— parlem d'una empresa catalana de computació quàntica essencialment capitalitzada per actors d'Estat. Res d'això és il·legal ni necessàriament negatiu: a Europa, les apostes per sobirania tecnològica en sectors crítics sovint passen per finançament públic. Però cal trucar les coses pel seu nom.
El que això significa per a l'ecosistema català
Per a una PIME de Girona o un dev de Reus, la computació quàntica sembla ciència-ficció. Però Qilimanjaro ja processa problemes reals al BSC per a clients en finances i energia: les mateixes indústries que fan servir els mateixos serveis que usen moltes empreses catalanes avui.
El calendari que maneja Estarellas és rellevant: l'objectiu és tancar els 50M€ a finals d'any i llançar una nova ronda de 100-150M€ el 2027 «amb majoria de capital europeu». Si ho aconsegueix sense diluir la independència operativa, Qilimanjaro podria convertir-se en la plataforma quàntica de referència del sud d'Europa. Si no, haurà construït infraestructura crítica amb l'agenda d'altri.
La tecnologia és real. Els ordinadors quàntics, al BSC, funcionen. El que no és tan clar és si una empresa amb aquesta base de capital tindrà la llibertat necessària per guanyar als mercats dels Estats Units i d'Àsia que la seva CEO es marca com a objectiu. El capital sobirà té una tendència incòmoda: quedar-se a casa.