91 milions de quàntica catalana i la Generalitat arriba tard amb 2,5 milions
Hi ha un patró a Catalunya que es repeteix amb una regularitat gairebé còmica: el sector privat i el món universitari construeixen quelcom, durant anys, sense gaire suport institucional substantiu. Quan el relat és prou bonic per a una roda de premsa, l'administració hi apareix amb un titular i una xifra. La quàntica catalana, que ja factura 91,4 milions d'euros i compta amb 52 empreses —el doble que fa set anys— acaba de rebre la seva foto oficial. El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, promet 2,5 milions d'euros anuals a partir del 2027. Observeu el "a partir del 2027": ni avui, ni el 2026. L'any que ve.
Un sector que ha crescut sense esperar ningú
L'informe sectorial d'ACCIÓ —la mateixa agència que ara presenta les dades com a èxit institucional— confirma que l'ecosistema quàntic català ha passat de poc més de 20 empreses el 2019 a 52 el 2024. Creixement autogestionat, pilotat principalment per spin-offs de dos centres de recerca de primer nivell mundial: el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
De les entitats nascudes al Principat, en destaquen tres perfils:
- Qilimanjaro: derivada del BSC, ha dissenyat el tercer ordinador quàntic de la institució, presentat a finals de maig del 2025.
- Quside: sorgida de l'ICFO, especialitzada en xips fotònics quàntics.
- LuxQuanta: spin-off del mateix centre, centrada en l'encriptació quàntica per a comunicacions segures.
Tres empreses tecnològicament solvents. Tres empreses que han crescut a base de grants europeus, doctorats i resistència, no pas de política industrial catalana coordinada.
El problema que amaga la xifra de 91 milions
91,4 milions d'euros sona a molt. Però quan mires l'estructura del sector, el relat canvia. Més de la meitat de les 52 empreses quàntiques catalanes són petites i mitjanes. I aquí ve la dada que hauria d'ocupar el titular de la nota de premsa de la Generalitat i no ho fa: només el 2% del teixit factura més de 10 milions d'euros. Tot el sector emplea unes 470 persones. Ens parlen d'una indústria que, en termes estructurals, és una constel·lació de microentitats de recerca aplicada —valioses, sí— però molt lluny de la massa crítica industrial que necessita un país per parlar de "lideratge empresarial".
El conseller Sàmper ha afirmat que Catalunya es troba "a un nivell similar al dels EUA o la Xina" en quàntica, perquè "tots hem partit del mateix punt". És una afirmació agosarada quan el pressupost anunciat és de 2,5 milions. Per contextualitzar: McKinsey preveu un mercat global quàntic de 215.000 milions de dòlars el 2040. Amazon, Google i Microsoft ja han destinat milers de milions a construir la infraestructura de l'era quàntica. Catalunya hi posa 2,5 milions l'any, i no fins al 2027.
Qui ha de parar atenció ara, no el 2040
La temptació habitual és tractar la quàntica com una tecnologia del futur llunyà. Error. Dues de les tres grans branques ja tenen aplicació operativa:
Comunicacions quàntiques: La distribució quàntica de claus (QKD) ja és tècnicament viable. Empreses catalanes com LuxQuanta treballen amb sectors que gestionen dades especialment sensibles: banca, salut, mobilitat aèria. Per a una PIME de Girona que treballi amb historials clínics o dades financeres, el missatge és clar: el xifratge RSA convencional que usa avui quedarà obsolet quan els ordinadors quàntics siguin prou potents. No és una data concreta, però els estàndards post-quàntics del NIST ja existeixen i les empreses amb cicles de transformació digital llargs haurien d'incorporar-los ara al roadmap.
Computació quàntica: Encara no és competitiva per a la majoria de casos d'ús empresarials quotidians. Però sí que comença a ser rellevant per a optimització de cadenes de subministrament complexes, simulació de nous materials o detecció de fraus financers atípics. Sectors catalans com la indústria química, la logística portuària o el farmacèutic estan a la primera fila de potencials beneficiaris.
2027 és un lapsus revelatiu
Els 2,5 milions anuals anunciats s'orientaran a tres eixos: expansió d'empreses, formació de talent i activació de la demanda. Tot correcte sobre el paper. El problema és que el sector porta set anys construint-se sol, i l'activació de la demanda és exactament el que hauria de portar anys fent-se, no dos anys.
La secretària de Polítiques Digitals, Maria Galindo, parla d'un moment "d'efervescència quàntica". Potser. Però l'efervescència la han generada els investigadors del BSC i de l'ICFO, les universitats i els fons europeus —no la política industrial catalana. El Govern ara vol recollir el fruit i plantar la llavor alhora. Serà difícil explicar a Qilimanjaro o a Quside que la Generalitat els acompanya, quan durant anys l'acompanyament ha sigut gairebé inexistent.
Que 2,5 milions és millor que zero, és evident. Que arribar el 2027 a un sector que es va fundar el 2019 té un nom, també.