SpaceX cotitza a 2 bilions: la privatització de l'òrbita s'ha consumat
El número que domina les portades avui —2 bilions de dòlars— amaga una trampa comptable que quasi ningú menciona. El primer dia de cotització de SpaceX al Nasdaq, el 5% del capital va canviar de mans. Cinc per cent. Amb poca oferta i molta demanda, el preu va disparar-se un 19% respecte als 135 dòlars inicials, fins als 161. I amb aquella xifra parcial, els analistes han extrapolat una valoració total de >2 bilions. La capitalització de Saudi Aramco el 2019, batuda. El patrimoni d'Elon Musk, que controla ~50% de la companyia, proper al bilió personal. Tot molt impressionant. I tot, de moment, una projecció basada en un mercat que avui no té prou paper per calibrar-se.
El que sí és real, incontestable i important, és que SpaceX acaba de convertir infraestructura crítica global —òrbita baixa, satèl·lits de comunicació, transport de càrrega lunar per a la NASA— en un actiu cotitzat en borsa, accessible a inversors minoristes i subjecte a la pressió trimestral dels resultats. Per als que porten anys argumentant que l'espai és massa estratègic per deixar-lo en mans privades, la resposta dels mercats ha estat clara: no els importa.
El que ha comprat Musk amb la seva pròpia empresa
L'operació no és simplement una sortida a borsa. Aquest any, SpaceX ja havia absorbit xAI, la divisió d'intel·ligència artificial de Musk —la que hi ha al darrere de Grok, l'assistent de X/Twitter. Ara SpaceX cotitza com a empresa que és, alhora: fabricant de coets reutilitzables, proveïdor de banda ampla via Starlink, contractista de defensa (Ucraïna en depèn per a comunicacions tàctiques), company d'IA i aspirant a colònia marciana. El múltiple de valoració que el mercat li aplica no és el d'una empresa aeroespacial. És el d'un conglomerat tecnològic amb monopoli de facto sobre una franja sencera de la cadena de valor.
El que no circula tant als titulars és que la xifra de 2 bilions es diluirà a mesura que més accions surtin al mercat. Alguns analistes apunten a preus objectiu entre 190 i 230 dòlars per acció un cop el mercat s'estabilitzi —entre un 40% i un 70% per sobre del preu inicial. Però fins que arribi aquell equilibri, qualsevol que hagi entrat al primer dia aguanta un actiu amb liquiditat molt limitada i preu inflat per la mecànica de l'estrena.
La gran onada d'IPOs d'IA: aspiradora de capital europeu
SpaceX no arriba sola. OpenAI i Anthropic han presentat els seus documents davant la SEC el mateix mes. Totes dues valorades prop d'un bilió de dòlars cadascuna. Si totes tres debuten en un termini curt, el mercat hauria d'absorbir centenars de milers de milions de dòlars en accions tech i IA concentrades als EUA.
Aquí és on el fil arriba a Catalunya. El capital de risc no és infinit, i una part dels fons que fins ara miraven Europa i America Llatina per diversificar tindran un argument molt potent per quedar-se a casa: liquiditat immediata en actius d'IA cotitzats als EUA. Les startups catalanes —les que intenten captar sèries A o B en entorns internacionals— competiran per atenció inversora en un context on la novetat és Nasdaq, no Pier01 ni 22@.
Starlink, Catalunya i la dependència que no vols admetre
A nivell operatiu, Starlink ja és una realitat a zones rurals catalanes amb cobertura de fibra deficient: Pirineus, part de les Terres de l'Ebre, comarques de l'interior de Girona i Lleida. Ara que SpaceX cotitza, la pressió de rendiment per als accionistes és real. Els preus del servei i les condicions contractuals d'una infraestructura que substitueix la connectivitat pública dependran, en part, de com evolucioni el preu de l'acció i les expectatives de marge.
Europa no té cap alternativa equivalent a Starlink desplegada. El projecte Iris² de la UE existeix sobre paper —i el paper aguanta tot. Mentrestant, la fibra que connecta un mas del Ripollès o un polígon industrial de Móra d'Ebre cada cop depèn més d'un home que ahir era el més ric del món i avui, gràcies a la seva pròpia empresa, és el primer bilionari de la història.
La pregunta que caldria fer no és com s'ha enriquit Musk. La pregunta és per quina raó Europa —amb tots els seus recursos, els seus programes espacials i la seva retòrica de sobirania digital— continua mirant com un altre privatitza l'òrbita sense res a posar al plat.