La banca catalana fa la seva pròpia moneda: Sabadell i CaixaBank contra Visa i el BCE alhora
CaixaBank i BBVA no van fundar Qivalis per altruisme tecnològic. Van fundar-lo perquè el mercat de stablecoins ha passat de 160.000 milions de dòlars el 2024 a més de 300.000 milions avui, i el seu volum de transaccions diàries ja supera el de Visa. La banca europea ha calculat que si no construeix la infraestructura de pagaments digitals del futur, la construiran Tether, Circle i, tard o d'hora, alguna empresa nord-americana amb accés preferent al dòlar. El Banc Sabadell i Bankinter s'hi afegiran en breu. Abanca i Kutxabank ho estudien. La pregunta que ningú formula en públic: qui té el control quan la moneda digital és privada i no emesa per cap banc central?
El mapa del poder: dos consorcis, dues apostes
L'escisió és reveladora. D'una banda, Qivalis: 12 bancs europeus, seu als Països Baixos, liderat per un ex-director de Coinbase Alemanya (Jan-Oliver Sell), amb CaixaBank i BBVA al nucli dur. El seu objectiu declarat és crear una stablecoin lligada a l'euro per a pagaments i liquidacions B2B —transferències transfrontereres, liquidació d'actius digitals, operatives corporatives— disponibles 24/7 i a baix cost. Sabadell s'hi incorpora ara; Bankinter prendrà la decisió definitiva a l'estiu.
De l'altra banda, el Banc Santander, que prefereix jugar a una altra lliga: el consorci global G-7, format per Bank of America, Barclays, Citi, Deutsche Bank, Goldman Sachs, MUFG, TD Bank i UBS. Aquí les stablecoins es vincularien a diverses monedes (euro, dòlar, ien). Santander aposta per la interconnexió global; Qivalis aposta per la sobirania monetària europea. Dues estratègies, un mateix diagnòstic: el dòlar digital guanya terreny i cal fer alguna cosa.
El BCE i el governador del Banc d'Espanya avisen: però no paren res
Christine Lagarde no és neutral en aquest debat. L'euro digital del BCE, previst per al 2029, competeix directament amb les stablecoins privades pel mateix espai mental del consumidor —tot i que, tècnicament, van dirigits a ús quotidià (límit de 3.000€ per evitar fuga de dipòsits) mentre que les stablecoins privades apunten al B2B i a les remeses internacionals.
La declaració del governador del Banc d'Espanya, José María Escrivá, ho marca amb precisió quirúrgica: «Les stablecoins privades no poden ser el pilar del sistema monetari. La confiança que aporten pot desaparèixer en moments de tensió». No és una advertència abstracta: el 2022, Tether va perdre la paritat amb el dòlar. El 2023, l'USDC va fer el mateix durant la crisi del Silicon Valley Bank. La memòria és curta quan el mercat puja.
El problema estructural és que el BCE arribarà el 2029 i Qivalis podria estar operatiu molt abans. En el món financer, qui arriba primer construeix els estàndards.
El detall polític que ningú menciona: Sabadell i BBVA al mateix consorci
Que el Banc Sabadell s'incorpori a Qivalis —un consorci cofundat pel BBVA, que en aquests moments manté una OPA hostil sobre el propi Sabadell— és d'una ironia institucional destacable. O bé el Sabadell calcula que la cooperació en infraestructura digital és separable de la batalla corporativa, o bé envia un senyal que la seva aposta per la independència passa per construir capacitats pròpies en l'espai on es decidiran els marges bancaris del futur. En qualsevol cas, CaixaBank —amb seu a Barcelona— és el líder efectiu d'un consorci que podria redefinir com circulen els diners a Europa.
Què significa per a una PIME catalana
Per a una empresa exportadora del Camp de Tarragona que ven a Alemanya o als Països Baixos, el cost real d'una transferència bancària internacional oscil·la entre el 0,5% i el 2% del valor, amb temps de liquidació d'un a tres dies hàbils. Una stablecoin euro-a-euro sobre Qivalis reduiria el cost a fraccions de cèntim i la liquidació seria instantània, incloent caps de setmana.
No és un avantatge menor. Per a fintechs i developers catalans que treballen en producte financer, la nova infraestructura obra un espai d'integració via API que avui no existeix en condicions estandarditzades a Europa. Wallets corporatives, conciliació automàtica de factures en stablecoin, o ponts entre actius digitals i sistemes ERP convencionals: tot plegat és treball real per a equips tècnics especialitzats, el tipus de projecte en el qual un estudi com reddev.es ja opera en l'espai de productes financers digitals a mida.
La clau que el comunicat amaga
Qivalis no és una iniciativa de sobirania monetària europea. És un cartel privat de bancs construint una infraestructura sobre la qual cobraran comissions i exerciran control de la infraestructura de pagaments. Que sigui millor que Tether o que Visa no vol dir que sigui neutral ni pública.
El BCE arriba tard i amb límits autoposats (3.000€ diaris, usat restringit). La banca privada arriba primer i sense límits declarats. El resultat probable: d'aquí a cinc anys, les empreses catalanes paguen en una stablecoin privada —eficient, barata, disponible— emesa per un consorci controlat pels mateixos bancs que avui cobren pel SWIFT. El packaging canvia. L'extractivisme, no necessàriament.