La UE obliga a bateies recanviables el 2027: adéu al monopoli de reparació, però amb un forat de software
El mercat de reparació de mòbils a Europa ha funcionat, durant dues dècades, com un cartel ben dissenyat. D'una banda, les grans marques —Apple al capdavant, seguida de Samsung i Xiaomi— han construït dispositius deliberadament difícils de reparar: adhesius industrials, cargols propietaris, components paired per software. De l'altra, xarxes de servei tècnic oficial que cobren a preu de monopoli. La normativa de bateies extraïbles que la UE fa efectiva el 2027 trenca una pota d'aquest sistema. Però n'hi ha una altra que segueix dreta: l'obsolescència programada per via del software.
El que diu el reglament (i el que no diu)
El Reglament (UE) 2023/1542, aprovat pel Parlament Europeu el 12 de juliol de 2023, és clar en una cosa: a partir de 2027, tota bateria portàtil incorporada en un mòbil ha de ser extraïble per l'usuari final amb eines disponibles comercialment, sense eines propietàries ni disolvents. Si la marca vol subministrar eines especials, han de ser gratuïtes.
Fins aquí, la notícia. El problema és el que el reglament deixa indefinit: el termini mínim d'actualitzacions de software. Es limita a dir que els fabricants "hauran d'oferir actualitzacions durant un període mínim" sense especificar-ne la durada. Això vol dir que Apple pot vendre un mòbil amb bateria recanviable el 2027, deixar de donar-li suport de software el 2029, i l'aparell segueix quedant obsolet —ara amb bateria nova, però sense sistema operatiu actualitzat i, per tant, insegur.
La frase "gran victòria contra l'obsolescència programada" que circula pels mitjans de tecnologia és, en el millor dels casos, incompleta.
Menys d'un any per redissenyar hardware
Els fabricants tenen menys de 12 mesos per adaptar el disseny físic dels seus dispositius. Això és, en termes d'enginyeria de producte, un cicle extremadament curt. Apple, que va resistir durant anys el pas al port USB-C fins que va perdre davant la regulació europea, ara s'enfronta a un repte molt més profund: la bateria sellada no és un detall estètic —és part de la proposta de valor d'AppleCare i del negoci de reparació exclusiva.
Samsung i Xiaomi parteixen d'una posició lleugerament millor, ja que alguns dels seus models d'entrada ja han experimentat amb dissenys més modulars. Però per als segments premium —on els marges de reparació són més elevats— el canvi de disseny implica sacrificar part de la impermeabilitat i de la compacitat que justifiquen el preu.
Qui guanya de veritat
El guanyador immediat i poc mediàtic és el mercat de reparació independent. A Catalunya hi ha milers d'autònoms i microempreses dedicades a la reparació de dispositius —concentrats a Barcelona, però presents a Girona, Tarragona i Lleida— que fins ara operaven en una zona grisa d'accessibilitat a les peces de recanvi. Amb la nova normativa, els fabricants estaran obligats a garantir l'accés a peces de recanvi durant anys i a no bloquejar per software components no oficials.
El sector del mòbil reacondicionat —en creixement sostingut a l'àrea metropolitana i al Camp de Tarragona— veu augmentar directament el valor dels dispositius que circulen al mercat de segona mà: una bateria canviable allarga la vida útil d'un terminal, cosa que eleva el preu de revenda i la demanda de reacondicionament professional.
El forat que segueix obert
Regulació de hardware sense regulació de software equivalent és com tapar una goteres i deixar el sostre ple de forats. Apple i Google controlen els sistemes operatius dels dos ecosistemes dominants i poden, perfectament, abandonar el suport de software en un dispositiu el mateix any en que la bateria és legalment recanviable. La normativa europea del Right to Repair —de la qual aquesta regulació forma part— és un sistema en construcció, no un edifici acabat.
El Parlament Europeu haurà d'abordar el cicle de vida del software si vol que la normativa de bateies tingui efecte real sobre la longevitat dels dispositius. Fins aleshores, el 2027 serà un canvi important —però parcial.