Wallbox no es reestructura: es rescata. I la Generalitat paga part del compte
El sector hardtech europeu té un problema que els comunicats de premsa no anomenen mai pel seu nom: créixer via deute en mercats on els asiàtics et comprimeixen el marge és una aposta que tarde o d'hora genera una trucada als bancs. Wallbox acaba de fer aquesta trucada —169,5 milions d'euros renegociats, venciments allargats fins al 2030, i la Generalitat entrant com a accionista de rescat. No és una "nova etapa". És el cost real d'haver sortit al NYSE el 2021 via SPAC amb una valoració de 1.500M€ i haver cremat caixa en una expansió que el mercat de la recàrrega EV no ha absorbit al ritme previst.
L'arquitectura del rescat
L'acord tancat amb Banco Santander, BBVA, CaixaBank i altres creditors —que representen més del 83% del deute financer de l'empresa— no és una simple refinançació. Té tres capes:
- Préstec marc de 57,6M€ amb venciment el desembre del 2030 i amortització progressiva que comença el tercer trimestre d'aquest any.
- Instrument bullet de 69,1M€, també fins al 2030. Aquí no es retorna res de capital fins al final: els interessos es capitalitzen i s'acumulen. Wallbox guanya temps, però la factura creix.
- Acord de capital circulant de 42,8M€ en estructura sindicada, mateix venciment.
A sobre, ampliació de capital de 10,65M€ i finançament nou de fins a 12,5M€ dels bancs participants. En total, una operació quirúrgica per evitar el default sense dir la paraula "default".
La Generalitat entra per la porta dels fets consumats
El detall que el comunicat oficial minimitza: la Generalitat de Catalunya, a través de l'IFEM (Instruments Financers per a Empreses Innovadores), posa 5 milions d'euros per convertir-se en accionista de Wallbox. L'IFEM és un vehicle públic dissenyat per a empreses innovadores en fase de creixement, no per a reestructuracions de deute d'empreses cotitzades al NYSE. Que entri ara, en aquest context, diu alguna cosa sobre la urgència de l'operació que cap nota de premsa confirmarà mai.
Els altres accionistes estratègics —Orilla Asset Management, Iberdrola via Inversiones Financieras Perseo, AM Gestión, Consilium, Mingkiri i el propi CEO Enric Asunción— aporten els 5,65M€ restants de l'ampliació. Iberdrola, que en teoria hauria de ser un soci industrial natural per a un fabricant de carregadors EV, acaba posant diners en una operació de salvament. No exactament el partnership estratègic dels power points del 2021.
La lliçó que l'ecosistema startup català no vol escoltar
Wallbox va ser durant anys el cas d'èxit que Catalunya ensenyava als visitants: empresa d'hardware, fundada a Barcelona, cotitzada als Estats Units, operant a desenes de mercats. El relat era impecable. El problema és que els relats no paguen el deute.
La desacceleració de les vendes de cotxes elèctrics a Europa —el mercat que havia de tirar del sector— ha deixat els fabricants de hardware de recàrrega en terra de ningú: massa infraestructura construïda, massa competència de productes asiàtics per sota del cost marginal europeu, i uns bancs que el 2030 exigiran el seu bullet sencer.
Per a qualsevol startup catalana que ara mateix estigui plantejant-se créixer via deute en hardware o mobilitat, el cas Wallbox és la radiografia que cap mentor de startup mostrarà a l'Accelerate Barcelona: el deute és accelerador fins que el mercat para, i quan para, els que paguen no sempre són els que van prendre les decisions.