XCAT Connecta: 127 milions, Huawei a dins i un director amb passat xinès al timó del concurs
La Generalitat acaba de contractar la seva pròpia xarxa de fibra òptica. I per fer-ho, ha col·locat maquinari d'una empresa que Brussel·les ha qualificat de "proveïdor d'alt risc" al cor de la infraestructura digital de 6.000 institucions públiques catalanes. La defensa oficial és que no hi havia alternativa legal. Potser no la hi havia. Però dir "no podíem fer res més" i fer-ho amb un director que va ser vicepressident de Huawei a Europa Occidental fins fa sis anys no és comunicació de crisi: és un problema de governança en estat pur.
El projecte: xarxa pròpia o dependència nova?
XCAT Connecta és l'aposta del Govern d'Illa per trencar la dependència de les operadores privades —llegiu, Telefónica— en les comunicacions de les administracions catalanes. Més de 8.000 quilòmetres de fibra òptica de titularitat pública, 6.000 institucions connectades, 127 milions d'euros adjudicats a una UTE encapçalada per Sirt, empresa catalana especialitzada en infraestructura de connectivitat.
Sobre el paper, és exactament el tipus de projecte de sobirania digital que hauria de sortir a primera pàgina per les raons correctes. Però el contracte porta maquinari de Huawei —concretament, enrutadors que empaqueten i canalitzen el tràfic dels organismes públics— que representen menys d'un 20% de la infraestructura total. El Govern emfatitza el "menys de 20%". Els crítics emfatitzen que el 20% d'una xarxa estratègica és exactament el punt on poses el micròfon si vols escoltar.
La geometria dels conflictes d'interès
El Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) és l'organisme públic que va avaluar les candidatures al concurs i que va determinar el guanyador. El seu director gerent, Demetri Rico, va ser vicepresidente de Serveis Empresarials de Huawei a Europa Occidental entre 2017 i 2020.
El Govern aclareix —amb la velocitat d'algú que ha tingut preparada la resposta dies— que Rico no participa en el procés d'avaluació "per evitar qualsevol influència", i que els tècnics avaluen les propostes sense saber qui és el proveïdor, tal com marca la llei de contractes. Potser cert. Però la llei de contractes no és la mateixa cosa que l'absència de conflicte d'aparença. En governance corporativa, les dues coses importen.
Telefónica, la víctima que factura
L'única candidatura al contracte que no incloïa Huawei era la presentada per Telefónica i Tradia (Cellnex), que va quedar en segona posició. Ja han presentat recurs davant el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic.
El secretari Albert Tort respon amb una acusació directa: Telefónica allarga el procés judicial perquè mentre el contenciós es resol, segueix prestant serveis a la Generalitat i cobrant. És una lectura plausible. Però Tort obvia un detall que El Periódico sí recull: Marc Murtra, president de Telefónica, és un home de trajectòria vinculada al PSC. Que el Govern PSC acusi Telefónica de tàctiques comercials mentre el seu president és quasi de la casa és el tipus d'ironia que a Catalunya s'explica en veu baixa als passadissos del Cercle d'Economia.
El paraigua jurídic: Brussel·les "recomana" però no obliga
La Comissió Europea ha classificat Huawei i ZTE com a proveïdors d'"alt risc" per a infraestructures estratègiques i ha prohibit l'accés de representants de Huawei al Parlament Europeu. Però les seves recomanacions d'exclusió en licitacions públiques no tenen força de llei: no és un reglament, no és una directiva, és una "suggerència que no explica a quins tipus de projectes afecta", en paraules del propi Tort.
El Govern s'agafa a aquesta ambigüitat com a escut. Si la UE tanca finalment la normativa i obliga a l'exclusió de Huawei, serà Sirt qui haurà de canviar el maquinari afectat. El contribuent català haurà finançat un recanvi d'infraestructura. I el Govern podrà dir que simplement ha complert la nova llei.
Què canvia per a les PIMES i l'ecosistema tech català
Les 6.000 institucions que es connectaran a XCAT Connecta —ajuntaments, hospitals, escoles, serveis d'emergència— representen una part central de la infraestructura digital sobre la qual opera l'administració pública amb què treballen moltes empreses tecnològiques catalanes. Qualsevol empresa que processi dades amb o per a administracions catalanes, qualsevol integrador de sistemes o proveïdor SaaS que tingui l'administració com a client, haurà d'acceptar que la seva connectivitat garantida discorre a través d'enrutadors que Brussel·les considera sospitosos.
No és una amenaça immediata. És un risc de mig termini que dependrà de si Pequín decideix algun dia que val la pena activar el que suposadament té plantat. I aquest és exactament el tipus de risc que les empreses tech catalanes rarament incorporen als seus models d'amenaces perquè la font és govern i el govern diu que tot va xifrat.
La sobirania digital és cara. Però la sobirania digital construïda sobre hardware d'un actor que Brussel·les desconfia és, en el millor dels casos, una sobirania prestada. Per a les empreses que acompanyen PIMEs catalanes en la seva transició digital —com NovaStack—, entendre on acaba la infraestructura pública "segura" i on comença el risc real és la diferència entre un consell d'arquitectura sòlid i un que ignora la meitat del mapa.
El Govern no renunciarà a XCAT Connecta. I probablement no hauria de fer-ho: la xarxa pública té sentit estratègic. Però "no renunciem" i "ho hem gestionat bé" no són la mateixa frase.