XCAT Connecta: el Govern trenca el silenci i explica per què no pot treure Huawei del projecte
El Govern de Salvador Illa porta setmanes encaixant acusacions de Junts, PP i Vox per haver adjudicat el projecte XCAT Connecta a una UTE que incorpora material de Huawei. La resposta ha trigat, però quan ha arribat ha posat sobre la taula un argument que els crítics no tenien: la Generalitat no té contracte directe amb Huawei, i la llei de contractes del sector públic prohibeix expressament vetar una empresa per la seva nacionalitat. El Govern no es rendeix; no perquè sigui valent, sinó perquè jurídicament no pot fer altra cosa.
La realitat contractual que el debat polític havia ignorat
L'adjudicació dels 127 milions d'euros del projecte de fibra òptica pública va recaure sobre una UTE encapçalada per Sirt, una empresa catalana especialitzada en infraestructura de connectivitat que ja gestiona el primer node de telecomunicacions de la Generalitat. Sirt incorpora equipament de Huawei —concretament un enrutador que empaqueta la informació dels organismes públics per al seu trànsit encriptat—, però aquest material representa menys del 20% de la infraestructura total i té una vida útil de cinc a sis anys.
El detall que el debat parlamentari havia omès sistemàticament: dues de les altres tres candidatures al mateix concurs —les de Vodafone i Orange— també duien material Huawei. L'única proposta sense tecnologia xinesa era la de Telefónica i Tradia (Cellnex), que va quedar en segon lloc. Això no és una casualitat editorial: Nokia i Huawei són avui els únics dos proveïdors amb solucions competitives i de qualitat per al desplegament de fibra òptica a escala europea. Qui vulgui construir una xarxa d'aquest abast no té massa on triar.
L'argument jurídic i les seves escletxes
Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, ho va dir sense embuts a El Periódico: «La llei de contractes del sector públic ens impedeix vetar una empresa i discriminar-la basant-nos en el seu país d'origen o en hipotètiques intencions. Això seria una decisió política.» En altres paraules: si el Govern hagués exclòs Huawei de la licitació sense base legal, hauria perdut al tribunal abans de començar.
La Comissió Europea ha catalogat Huawei com a proveïdor d'«alt risc» per a infraestructures crítiques, però les seves recomanacions no són llei de compliment obligatori. Fins que Brussel·les no aprovi una prohibició formal —i el procés legislatiu europeu és el que és—, les administracions com la Generalitat operen en un buit normatiu que els obliga a acceptar el que el mercat ofereix.
La pregunta incòmoda és evident: si un dia la UE legisla una prohibició expressa, XCAT Connecta queda parcialment construïda sobre equipament que s'hauria de retirar. Tort reconeix que «ens hauríem d'adaptar», però assenyala que l'impacte recauria sobre Sirt i les operadores privades que ja depenen de Huawei —és a dir, sobre tot l'ecosistema de telecomunicacions català, no només sobre la Generalitat.
El conflicte d'interès que el Govern minimitza
La defensa del Govern és tècnicament consistent, però ignora la qüestió que més comet: Demetri Rico, director gerent del CTTI (el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació que va avaluar les propostes i va decidir el guanyador), va ser vicepresidènt de Serveis Empresarials de Huawei a Europa Occidental entre 2017 i 2020.
El Govern argumenta que Rico «no participa en el procés d'avaluació per evitar qualsevol influència» i que els tècnics analitzen les propostes sense saber qui és el proveïdor. Pot ser cert. Però és una afirmació que descansa exclusivament en la paraula del mateix Govern i sense mecanisme de verificació independent accessible al públic. En un projecte de 127 milions sobre infraestructura crítica, la transparència no hauria de ser opcional.
Què hi ha en joc per a les institucions catalanes
XCAT Connecta no és un projecte tecnològic abstracte. Quan estigui operativa, la xarxa de fibra òptica pública connectarà més de 6.000 institucions i serveis nacionals: ajuntaments, centres d'atenció primària, escoles i dependències administratives. Per a les empreses tech catalanes que proveeixen solucions digitals al sector públic —gestió documental, serveis cloud, aplicacions de backoffice municipal—, aquesta infraestructura és el terreny on s'assentaran els propers deu anys de negoci.
Un litigi prolongat al Tribunal Català de Contractes (Telefónica i Cellnex han presentat recurs), o una eventual prohibició europea de Huawei, podria congelar el desplegament i arrasar amb el pipeline de digitalització del sector públic que nombroses PIMEs tech catalanes ja estan posicionant. La infraestructura pública de connectivitat no és neutra: defineix qui guanya concursos de transformació digital en els propers anys.
Empreses com NovaStack que acompanyen organitzacions en la seva transició al cloud saben perfectament que qualsevol ruptura en la capa d'infraestructura base retarda projectes que ja estan en marxa. XCAT Connecta, quan funcioni, hauria de ser un accelerador. Si el debat polític la bloqueja, serà un retard de dècada.
Font: El Periódico, 3 de juny de 2026.