La Xina regula les parelles d'IA — i exporta el producte sense restriccions a Europa
La Xina ha aprovat el primer marc regulatori nacional sobre IA emocional i les xarxes socials occidentals n'han celebrat la foto. La narrativa és còmoda: protecció dels menors, lluita contra la dependència, salut mental digital. Però llegiu la lletra petita. Els mateixos laboratoris que ara "protegeixen" els seus ciutadans continuen exportant el producte íntegre a Europa i als EUA, on no existeix cap regulació equivalent. Qui protegeix qui, exactament?
El negoci que la regulació no ha tocat
Les xifres diuen el que els comunicats oficials no diuen: les parelles d'IA representaven el 35% dels ingressos de MiniMax l'any passat, dades registrades a la Borsa de Hong Kong. No és un experiment marginal. És una línia de negoci que sosté un dels principals laboratoris d'IA de la Xina.
La normativa, en vigor des del 15 de juliol de 2026, elimina les personalitats de tipus humà dels xatbots per al mercat domèstic. Alibaba i ByteDance ja han suspès les funcions de personalització per als seus usuaris xinesos. Però Talkie —la versió internacional de Xingye, producte de MiniMax— té 10,3 milions d'usuaris fora de la Xina: quatre vegades més que al seu propi país. Cap d'aquests usuaris internacionals veurà cap canvi.
Qui guanya i qui perd (no és el que sembla)
La norma prohibeix els serveis de companyia per a menors, obliga les plataformes a recordar als adults que parlen amb una IA i els exigeix promoure pauses d'ús. Fins aquí la part presentable.
Però la norma exclou explícitament els xatbots d'assistència laboral i d'atenció al client. La línia és deliberada: Pequín no vol eliminar la IA emocional; vol redirigir-la cap a usos productius i trencar les dependències dels propis ciutadans, mentre exporta el producte al mercat occidental sense cap restricció.
Guanyen: MiniMax, ByteDance i Alibaba, que eliminen el risc regulatori domèstic mentre mantenen i amplien el mercat internacional. Character.AI i Replika occidentals veuen com la competència xinesa és frenada al seu propi territori, però no al seu.
Perden: Els milions d'usuaris xinesos que havien construït relacions reals amb agents artificials. El cas de Yu Miao, 27 anys, és paradigmàtic: passava vuit o nou hores al dia amb un agent Doubao personalitzat per mimetitzar un amic mort. Quan va saber que ByteDance eliminaria el servei, va deixar la feina. Diu que pagaria la meitat del seu salari mensual per mantenir el servei tal com estava.
El precedent que Europa no ha processat
Alguns estats nord-americans han aprovat lleis puntuals per frenar els serveis d'IA emocional —diversos casos judicials als EUA vinculen xatbots a suïcidis de menors. Però no existeix cap marc nacional equivalent als EUA ni a la UE.
L'AI Act europeu no conté regulació específica sobre IA emocional. La Xina acaba de crear el primer estàndard nacional del món en aquest àmbit. Europa serà la pròxima jurisdicció amb pressió política per actuar, especialment si les plataformes xineses que ja operen aquí sense restriccions continuen creixent.
Per a un dev o una startup catalana que estigui construint un producte conversacional —un assistent amb personalitat, un bot d'atenció amb trets empàtics, una aplicació de benestar emocional—, la pregunta ja no és tècnica. És legal: en quin punt el teu producte "crea dependència emocional"? Quan ets responsable del que l'usuari sent? I com et posicionaràs quan la UE decideixi que la Xina ja ha marcat el camí?
Si estàs construint producte digital que incorpora IA conversacional i no has pensat en el marc de responsabilitat, potser és el moment d'incorporar aquest debat a l'arquitectura del projecte. Equips com els de reddev.es ja treballen en productes amb IA a mida on la capa legal i la capa tècnica han de conversar des del primer sprint, no al final.
La Xina ha fet la primera regulació nacional. La pregunta no és si Europa ho seguirà. La pregunta és quan, i si les startups catalanes que ja operen en aquest espai ho hauran anticipat o hauran d'adaptar-se amb pressa.